Avui porto un tema complicat que suscita el debat entre els pares: els deures. Són necessàries per a molts, mentre que per a uns altres són perjudicials. Els dubtes o inquietuds no es poden respondre en una sola línia i és un tema amb molts vèrtexs.

Molts estudis parlen de la influència dels deures en els alumnes. Does Homework Improve Academic Achievement? A Synthesis of Research, de Cooper, Patall i Robinson, és una de les més importants. Es tracta d'una recerca dirigida entre 1987 i 2003 sobre la seva incidència en els resultats acadèmics. L'objectiu d'aquest estudi és determinar el grau de relació entre el treball domèstic i la millora acadèmica i l'assoliment obtingut, comparant els resultats amb els estudis previs.

En l'estudi es conclou que existeix una correlació entre les tasques domèstiques i la millora acadèmica, encara que la millora obtinguda varia significativament en funció del curs observat: en el cas dels alumnes de Primària (6-11 anys), les tasques domèstiques tenen un impacte negatiu en el rendiment acadèmic. En el cas dels alumnes de secundària (12-18 anys), per contra, s'observa una relació positiva, per la qual cosa es planteja que milloren les qualificacions finals. Segons el text, les diferències poden deure's a factors com la capacitat dels joves per a trobar o prescindir dels estímuls necessaris per a fer aquestes tasques i la seva capacitat d'aprenentatge.

Quan parlem d'aquest tema, és fonamental saber quantes hores de treball per a la llar són necessàries per a obtenir el millor resultat acadèmic. La recerca redistribueix l'eficàcia del treball domèstic per trams d'edat. Així, subratlla que en Primària no hi ha impacte positiu. Conclou que el millor de l'Educació Secundària Obligatòria és manar entre 7 i 12 hores setmanals. Es conclou que no existeixen millores significatives per sobre de 13 hores. En el mateix sentit, segons l'estudi, en el Batxillerat (16-17 anys) enviar més de 2 hores al dia no afecta als resultats acadèmics.

Cal tenir en compte que aquestes dades proporcionen resultats globals que han de ser tinguts en compte aspectes com el territori (no és el mateix Euskal Herria que Àfrica), l'edat o el context familiar i social.

També és important assenyalar que la recerca garanteix la possibilitat que l'eficàcia dels treballs domèstics sigui nul·la o, la qual cosa és pitjor, perjudicial si se supera la quantitat compromesa.

Al costat d'aquest treball de Cooper, Patall i Robinson, hi ha desenes de publicacions de referència en el camp de la recerca científica, com a Visible Learning: A Synthesis of Over 800 Meta-Analyses Relating to Achievement, un llibre de John Hattie 2009 que fa referència a centenars d'estudis previs i extreu les seves conclusions. Destaca una afirmació molt interessant: “El realment eficaç en educació és un bon professor i no tenir molta feina per a casa”.

Segons l'OCDE, els deures afecten la desigualtat escolar i marquen encara més les desigualtats socials i econòmiques dels alumnes i les seves famílies, ja que s'evidencien les mancances de recursos de les famílies.

Tal com indiquen informes internacionals com PISA i TIMSS, queda clar que l'Estat espanyol és un dels països que més temps dediquen als deures escolars. És evident que les inversions de temps tan elevades són inútils, ja que l'Estat espanyol ha obtingut resultats negatius en els últims anys en els informes esmentats. A més, això no significa que el rendiment dels estudiants de l'Estat espanyol sigui superior al dels estudiants d'alguns països que inverteixen moltes menys hores. França també està per sobre de la mitjana de l'OCDE en hores de treball domèstic.

Hi ha qui parla, no obstant això, dels beneficis dels deures en Primària. En la seva tesi “Deures escolars, aprenentatge i rendiment en estudiants d'educació primària” (2016), realitzada per Irene Pan a través de l'Universalitat de la Corunya, destaca la conclusió que la quantitat i l'aprofitament del temps dels treballs domèstics enviats influeixen en el rendiment acadèmic de manera positiva i significativa, per ser beneficiosos, però la clau no és la quantitat, ja que la clau està en la qualitat de les obligacions i en la forma en què els alumnes poden realitzar els deures o en la gestió del temps prestat. El feedback dels professors és fonamental i l'ajuda dels pares és important en el treball domèstic, però depèn de la qualitat.

L'adequació de les tasques domèstiques i la falta de temps excessiu per a complir-les són les dues claus d'una bona feina domèstica. I a través d'eines tecnològiques i innovació podem fer possible aquests objectius. L'ús de xarxes socials educatives i aules virtuals és una bona idea per a fomentar tasques domèstiques amb efectes positius per als nens. Però si els treballs són optatius, millor perquè molts alumnes no tindran recursos per a fer el que han fet, i com ja s'ha esmentat anteriorment, això no faria sinó augmentar les desigualtats.

Com a reforç opcional en classe, la ludificació pot ser una altra opció interessant, ja que permet a l'alumne consolidar o reforçar l'après a través de la innovació i afegir una dosi de joc al procés d'aprenentatge. Lògicament, qualsevol d'aquestes mesures ha d'estar adaptada a la diversitat de l'aula, tant per edat com per la identitat del conjunt o pels elements socials.

En resum, amb menys treball domèstic, millors treballs per a la llar i aprofitant les oportunitats que ens proposen les noves tecnologies i la innovació, els alumnes poden obtenir millors resultats. Pensem, per tant, amb quin objectiu enviem els treballs per a casa i si realment són necessaris.