Del 29 de setembre al 2 d'octubre, una marxa recorrerà Navarresa amb l'objectiu d'impulsar el procés de tornada a casa de les persones preses, entenent que aquest procés suposa una aportació imprescindible per a consolidar un marc de convivència democràtica i, amb això, tancar un llarg cicle històric marcat per la violència i el sofriment. Es tracta d'un recorregut de 350 quilòmetres, uns 350.000 passos, que recorreran milers de navarresos amb l'objectiu d'avançar cap a una meta que porta pau i llibertat per a tots. Caminar, per una vegada, no per a fugir de res ni de ningú, sinó per a anar a trobar-se. Encara que potser ningú l'hagi advertit, sembla que el fet de ser Lesaka i Berriozar, precisament, l'inici i el final d'aquesta marxa. D'una banda, Lesaka, que té a prop els passos de la frontera, on diverses generacions de navarresos han hagut de fugir del sofriment, creuar i creuar (recordem la Xarxa Comète, que va ajudar als que fugien del nazisme); d'altra banda, Berriozar, als peus del mont Ezkaba, testimoni de la tràgica fugida que va provocar la mort de centenars de presos que vivien el seu únic propòsit. La idea de tornar a casa era llavors absolutament impossible.

Però ara, en canvi, creiem que ha arribat el moment històric que els presos deixin la presó per a iniciar el procés de tornada a casa. Tornar a casa per a tornar a formar part de la vida del seu poble. Tornar a casa, per a ser un més, per a contribuir a consolidar un espai de pau i llibertat. Ha arribat el moment històric de tancar ferides del passat i de traçar camins per al futur. Som conscients que estem davant un repte històric, i això ens exigeix a tots i a totes nosaltres una actitud generosa i més ambiciosa. Perquè aquí tots hem sofert, i entre tots hem de pensar com organitzarem la vida política des de l'equació d'una vegada per sempre la violència i el sofriment. És un repte difícil, no hi ha dubte, però com a societat no podem deixar de retenir-lo si no volem deixar a les generacions futures una herència enverinada per l'odi. Honrar la memòria històrica és, sobretot, aprendre del passat per a construir un futur millor.

Caminar cap a la pau no té cap secret. Teixir complicitats, construir consensos, parlar, escoltar, debatre, decidir… entre tots i per a tots. I tenir clar que en aquesta aposta tots guanyem. En els últims anys hem fet grans progressos en això. Els acords entre els agents socials i els subscrits en el propi Parlament de Navarra demostren que la societat navarresa secunda gairebé per unanimitat l'agenda de resolució. No obstant això, els avanços pràctics d'aquesta agenda estan arribant per degoteig. Només alguns dels presos navarresos estan empresonats en la presó de Pamplona/Iruña. La política penitenciària es continua dissenyant i complint des de Madrid, no des de Pamplona. La política d'excepció continua sent la tònica dominant, i no s'aplica la llei de manera proactiva per a la solució definitiva.

És imprescindible, per tant, visibilitzar al carrer la voluntat de la societat navarresa i fer-la efectiva. És imprescindible que les carreteres de Navarra s'omplin de caminantes a favor de la pau i la llibertat. Sens dubte, la ruta entre Lesaka i Berriozar suposarà una fita per al futur. I hem d'agrair en gran manera aquesta fita a qui va ser el seu mentor, al nostre volgut Fran Balda que sempre recordem. Fran era un home que s'aferrava al seu país, sempre de camí, sempre amb les sabatilles posades. Aquesta veritat era tan gran que fins a la mort havia buscat en un racó de la carretera, perquè no cessava de caminar. Descansa ara, Fran, nosaltres lligarem les nostres sabates fins al final del camí.