La Llei Estatal d'Habitatge, que posa el topall als abusos de lloguer i obre noves possibilitats de polítiques públiques en matèria d'habitatge, pot ser un instrument fructífer per a qui vulgui fer front a la massacre creada per la llei del mercat, vigent durant dècades. Aquí està la seva essència: crea oportunitats, però sense assegurar que la situació canviï. La clau per a obrir portes a un habitatge digne no està en la llei, sinó en el seu desenvolupament.

El camí no ha fet més que començar. El que és un acord polític, ara cal convertir-lo en llei per a establir un marc general. Els governs de cada comunitat fixaran després els seus propis marcs, anuncien que el Govern Basc i el Govern de Navarra l'estudiaran amb cautela. I perquè la llei es converteixi en política, els departaments d'habitatge presentaran els seus plans, per a fixar la normativa per municipis… De moment, el conseller d'Habitatge del Govern Iñaki Arriola s'ha posicionat en aquesta fase, i diu que analitzarà l'abast de la tensió municipal. Les dades són conegudes i ha estat un dels màxims responsables d'aquesta tensió en l'última legislatura.

Hem escoltat les primeres valoracions de l'acord. Se li ha aplaudit, criticat o mirat a distància, com és lògic. Però si continuem amb la lluita pel dret a l'habitatge, a més de fer valoracions, ens toca començar a analitzar com influir en les decisions polítiques que estan a punt de prendre. La clau està en la capacitat de forçar decisions polítiques quan no hi ha voluntat política. Estem de tornada de rosca si no decidim fer la lluita pel dret a l'habitatge en un marc “nou”.