argia.eus
INPRIMATU
Aposta de futur
Iulen Lizaso Aldalur 2024ko azaroaren 21

He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.

No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema pendular no es modifiqui i no hi ha cap canvi possible de sistema mentre s'adhereixin de manera perillosa a tants poders. Serà legal, però no legítim, ni democràtic.

Repassant la història moderna d'aquest país (segle XIX). Des de la segona meitat del segle XX i després de la caiguda de la monarquia Isabel), situats molt lluny de la resta del món, som un país autoproclamat. Sobretot a partir de la segona dècada, que va vendre els drets d'explotació minera (coure, plom, mercuri, ferro i wolframi) a través de la xavalla i els cacics familiars al capital privat i als bancs europeus.

Repassant els tristos esdeveniments de les futures guerres civils, la més sagnant i aquesta vegada amb la complicitat de l'Església catòlica, va succeir en la tercera dècada del segle XX, en la qual aquest gran capital estranger va aportar armes i dolor, i per tant, hem augmentat la doble condició que tenim avui dia de ser un país bèl·lic i econòmicament colonitzat, sense oblidar que en molt poc temps estarem també colonitzats culturalment.

Aquesta entrada retrospectiva ens reafirma com un país hipotecat pel disseny i interessos de les oligarquies multinacionals, i ens sotmet amb la seva màxima a una Agenda globalista com ningú: -No tindràs res, però seràs feliç. El seu abast operatiu, al contrari que en la resta dels països de la Unió Europea, no se circumscriu únicament als ciutadans, sinó també a la nació sencera i als béns comunitaris: muntanyes, aigua i terres de cultiu. Com tots els partits són els principals patrocinadors de l'Agenda 2030, queden fora els seus electes (no pel poble), que avui dia ocupen tot el Parlament.

Malgrat la gran apatia ciutadana en el seu àmbit de confort, davant el tràgic succés de València i davant la inacció institucional, el poble ha respost creant una iniciativa popular d'ampli espectre sociopolític: El poble és l'únic que salva al poble.

El poble espanyol, l'espai espanyol i el sector primari del país se senten ofegats per una classe política que s'ha unit entorn d'una agenda exterior i que està enfonsada pels deutes i la corrupció de sempre.

La creixent bretxa socioeconòmica i l'allunyament entre els polítics i la ciutadania ha generat una gran bipolarització entre els globalistes en el poder (l'esquerra i la dreta ja no existeixen) i altres similars, d'una banda, i entre els quals no han triat aquesta agenda per un altre. Tot això a costa d'obligar a un enemic de l'erosió impersonal i natural com és el mercat.

Avui dia, tenim un gran dilema existencial de caràcter electoral: ser o no ser, en haver de decidir entre dues possibilitats úniques de relació: o ells amb nosaltres o nosaltres sense ells. La primera queda excessivament exclosa per l'insoluble rastre de la desigualtat i irresponsabilitat política que han deixat en els fets sobre l'acció i la inacció en el segle XXI. Són mandrosos, per exemple, davant milions de joves natius que no han pogut crear les seves llars i milers de famílies natives en inestabilitat residencial, conduint-los a la pobresa infantil i a la pèrdua de salut, a conseqüència de la incitació a la usura multinacional immobiliària a les seves castes.

Fa mig segle i sense opció d'elecció, somiàvem que algun dia tindríem l'oportunitat de governar partits polítics amb líders de mentalitat i moral democràtics. Com es podria pensar, des d'aquella ingènua utopia, que avui arribaríem a aquesta derrota democràtica?

Han guanyat amb molt de pols i han fet inevitable la iniciativa popular pel fastig de la ciutadania: "La constitució d'un autogovern", amb l'objectiu que a mitjà termini l'organització retorni aquests càrrecs que només ha triat als seus partits. Comptaríem amb ajuntaments gestionats per tècnics i professionals qualificats i no polítics, per a prestar serveis i funcions en l'àmbit de l'autogestió pública i l'autodisciplina. Seria suficient... i això no és nou, almenys en el territori d'Euskal Herria, Navarra.

Tot el que existeix i veiem no va ser més que una idea. Tinguem l'esperança que aquestes eines de control i mentida que tenen al seu abast els qui ens governen, creant els successos de dolor que avui dia imperen, tenen una data de caducitat, així com les idees que van crear. El poder avançar o retardar aquesta data està en mans de la majoria del poble, i no d'aquesta elit minoritària, sent la terra que trepitgen també la nostra.

La humanitat global dividida. Quina ment inhumana va pensar a dividir el poble europeu en dos? Els partits han materialitzat aquesta divisió... El que divideix gana.

Serem capaços de no continuar donant vida a aquesta mort? Aquí està l'aposta.

Iulen Lizaso Aldalur