La cultura, la llengua, la història i la territorialitat s'uneixen per a fer la identitat d'una nació. Què sap la societat que podem creure que és d'aquí? És més, l'alumnat del model "D" de la xarxa pública d'un potenciito de l'estat espanyol, fins i tot l'alumnat considerat com a sector privat, el model lingüístic que aprèn basc?

Pel nom d'un escriptor, per un grup de música, per una obra de teatre, per poc que sigui una pel·lícula, què?

Què saben els alumnes de l'idioma que aprenen? O quants dialectes existeixen? Per què, llavors, van sorgir tantes diferències entre ells? O per què el basc ha retrocedit o per què ha sobreviscut fins avui?

Saben d'història que tots els vascoparlantes vam estar units a una estructura política anomenada Navarresa? I que la primera conquesta (l'oest navarrès –avui Bizkaia, Guipúscoa, Àlaba, Bureba de Burgos i La Rioja–) va suposar la divisió de la llengua a favor de les diferències existents?

O de la segona conquesta, la de 1512? En ella, Espanya, l'exèrcit més poderós de l'època, va ficar entre 16.000 i 20.000 soldats a través de la força fins a Pamplona, com a Flandes i Portugal, on l'ocupació va durar dècades. Per exemple: Quan Espanya va obligar als pamploneses a allotjar a les seves cases a 6.000 soldats espanyols per cada 10.000 habitants de Pamplona en 1571, la qual cosa va suposar un primer pas important en l'auge del castellà, perjudicant el basc.

Sobre la primera sessió de normalització i difusió del basc, sobre la promesa de Ioana III.ak a Navarra, és a dir, sobre el "nou testament", què saben els alumnes?

Una vegada que diversos territoris s'han quedat en mans de Castella, Aragó i França, els colonitzadors citats han subestimat el basc de manera irreversible i humil, eliminant-lo de molts àmbits, com són la toponímia i els documents.

D'altra banda, els últims manuscrits indiquen amb més claredat que la diferència entre alguns dialectes era molt difusa: "Lazarragarena"; "Murillo El Fruit petxena" (llibre d'impostos, descobert en 2017); carta de 1416 entre dos grans navarresos, utilitzant el basc superior; i escrivà anònim de l'arxiu d'Oñati, que no tenia cap error ortogràfic, que evidenciava el costum d'escriure quan la gent senzilla no sabia escriure i llegir en basca. D'aquí fins avui, entre totes les prohibicions, normes i ordenances que es vulguin...

I què saben de territorialitat? Quants Lekunberri o Basauri o Getaria en tota la zona basca, en tota la Navarra? O fins a on arribava el basc en l'antiguitat. Les últimes troballes, les paraules "Sesenco, Velarthar, Lesuridantar..." dels deixants romans de Sòria, subratllen que els bascos eren allí en una direcció immillorable, deixant de costat l'euskaldunización " tardana de la gamba".

Influiria en l'ús del basc, sabent que som un poble colonitzat, alliberant els grups de l'amnèsia i fent-los entendre que el basc és seu?

Per contra, un paràgraf de quatre línies d'un llibre d'història de 2n d'ESO que diu de Navarra, de la nostra nació, literalment: "Encara que va ser el centre de poder de Sancho III el Gran, tenia poques possibilitats d'estendre's cap al sud. Els reis d'Aragó van governar allí entre 1076 i 1134.urteen."

Tot va acabar! Aquí acaba la nostra història de quatre línies en l'ESO i en el batxillerat, tota la resta, la cultura, la història i la territorialitat espanyola, que els professors assalariats fan complir en un "currículum" tan estrany com oficial, sense posar en dubte res, amb el folklore i la mitologia –amb la invenció d'Euzkadi gora, clar. Sense oblidar que celebrem sense cap mena de vergonya els noms i les festes de la gran Espanya: San Inaxio, un cap d'exèrcit en la 2a conquesta, convertit en sant; les parenceries d'Irun i Hondarribia, triomf d'Espanya contra la sobirana Navarresa; els noms dels carrers de Bilbao i Vitòria, el general Castanys i Wellington, respectivament, per a pagar al primer, i un llarg etcètera...

Qui ets tu, jove o adult?