Chihuaha és un gos col·locat davant d'un televisor. Una pel·lícula de l'actor Burt Reynolds, que ha trepitjat el comandament a distància, apareix en la pantalla. L'elecció aleatòria va donar nom al grup musical argentí Reynols, que acaba de complir 30 anys. Eleccions aleatòries o mans ocultes de la deessa del caos Eris. Caos ha estat el que ha marcat el camí del grup. Pensàvem que l'univers es podia predir, però l'escriptor John Higgs va parlar que aquesta idea va morir amb el segle XX. La complexitat de l'univers no pot explicar-se amb lleis simples, que a vegades no es compleixen. Això ho tenia clar Miguel Tomasin, fundador del grup Reynols, que és el que li porta a viure la seva creació artística. Per això la música del grup argentí és inclassificable. Segons Tomasin: "Som el millor equip d'aquest món i de tots els mons. Som una banda molt dolenta".
El grup acaba de complir 30 anys en 2023 i és difícil tirar una mirada enrere, perquè l'univers que han creat és tan gegant. Meravellós univers sònic guiat pel caos. Com a activitat d'acostament, han organitzat una exposició itinerant que es pot veure a Euskal Herria des de maig. En l'Espai Espora de Bilbao, on no. L'exposició ha reunit fotografies, pòsters i material extret de la premsa i ha decorat durant uns mesos les parets de l'espai. Paral·lelament s'han organitzat nombroses activitats com Buscant a Reynols (2004), Sinti Botuva Tapis (2018) i Acid Mothers Reynols: Emissió de documentals Live and Beyond (2020). Per a finalitzar l'exposició es va organitzar un acte especial: Una audició col·lectiva Deep Listening, eix de la naturalesa de l'espora. Això va ser especial, ho necessitava, i escoltem sis discos (sí, sis) al mateix temps. Sis discos de diferents fonts estratègicament col·locats.
Enmig de l'espiral del caos ens ajuntem un grup d'amics en cadires en cercle. Això havia de ser el nostre espai, que ens portaria pel caòtic univers de Reynols. Kiko Montsó va ser qui va liderar el viatge i el seu treball amb molta manyaga li va donar forma al caos. Encara que esperàvem una bola de so i soroll insuportable, la unió mesurada dels sis discos va generar belles melodies i en molts moments semblava estar escoltant des d'una sola cançó o font, com si els sis altaveus estiguessin emetent una sola peça. Com un sabotatge mil·limètricament organitzat per una guerrilla sònica.
I aquí estàvem nosaltres, gaudint enmig de l'espiral, escrivint sobre el que sentíem, viatjant amb els ulls tancats, acatant el bell i fascinant caos.