A última hora del 26 d'abril van arribar als nostres telèfons mòbils les notícies que et produeixen les llàgrimes que t'estrenyen el cor i volen sortir dels teus ulls. Els periodistes David Beriain i Roberto Fraile van ser assassinats mentre feien el seu treball. Segons el mateix David, el seu treball consistia a "contar el que ningú vol sentir, perquè la resta és fer publicitat".
I encara sentint ràbia, ràbia i pena, el 3 de maig es va celebrar el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Sabem el que significa la necessitat de reivindicar aquests dies: Dia Internacional de l'Ablació, Dia Internacional contra la Tortura, Dia Internacional dels Drets del Nen, etc.
Hem perdut l'oportunitat de demostrar a les nostres joves que elles també són reporters de guerra, valentes i capaces de lluitar per la llibertat de premsa, perquè el que no es veu no existeix, com bé saben els reporters de guerra.
TVE, Els ulls de la guerra (R. A través de la seva actuació Lozano Bruna, 2011) va aprofitar l'ocasió per a homenatjar a David i Roberto i a altres tants periodistes. I dic “home periodista”, i no “home i dona,e” periodista, perquè només es va fer referència a periodistes masculins. En un dia tan assenyalat i en el qual tanta gent valorava i entenia el dur treball de periodisme de guerra, per casualitat se'ns va oblidar fer veure el treball de les dones periodistes de guerra.
Aquestes periodistes, amb càmera, gravadora i llapis a la mà, reuneixen, com els seus col·legues homes, armilla antibales, acreditacions i identificadors; aquestes periodistes que corren entre tancs, que eviten bales i les segresten com els seus companys homes; les primeres que arriben a un terreny blindat, que aconsegueixen la fotografia de l'any i que realitzen aquesta singular entrevista com els seus companys homes.
Dames i senyors, una vegada més hem perdut l'oportunitat de demostrar a les nostres joves que elles també són reporters de guerra, valentes i capaces de lluitar per la llibertat de premsa, perquè el que no es veu no existeix, com bé saben els reporters de guerra.
Mónica Prieto, des de l'entrevista al subcomandant Marcos fins a les guerres de l'Iraq i Síria. Maysun, fotògraf de la violació dels drets humans, en els últims temps en la guerra de Síria. Arantxi Padilla mostra els conflictes de Sud-amèrica
Tenim a Oriana Fallaci, que va revolucionar la manera d'entendre l'ofici i ens va donar compte de les guerres i conflictes de Vietnam, l'Índia, el Pakistan i Orient Mitjà. També tenim a Rosa María Calaf, que ens va ensenyar els conflictes en el mig món, i molts adolescents somiem amb ser un corresponsal com ell. Mónica García per a alguns, Mónica G. Prieto per a uns altres i Mónica Prieto per a uns altres: periodista de la casta, li dirien si fos home. Des de l'entrevista al subcomandant Marcos fins a les guerres de l'Iraq i Síria. Erika Reija; Orient Mitjà i Rússia. Maysun, fotògraf de la violació dels Drets Humans, en els últims temps en la guerra de Síria. Arantxi Padilla ens mostra els conflictes sud-americans.
Hi ha molts, som molts. Maruja Torres, Carmen Sarmiento, Beatriz Mesa, morta Ana Alba, Natalia Sancha, Mónica Bernabé, Rosa Meneses...
Avui, al maig de 2021, lamentablement, hem de continuar reivindicant el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa i el Dia Internacional de la Dona.