argia.eus
INPRIMATU
L'ex ministre de l'Interior espanyol Barrionuevo preserva el terrorisme d'Estat
  • El passat cap de setmana, l'ex ministre d'Interior, José Barrionuevo, ha fet un reconeixement i suport a la guerra bruta que s'ha produït a Euskal Herria, en una entrevista publicada pel diari El País. Ha posat de manifest la seva participació directa. Barrionuevo va ser ministre de l'Interior entre 1982 i 1988, en el govern del PSOE presidit per Felipe González. Indultat pel PP després de ser condemnat pels tribunals pel segrest de Segon Marey.
Zigor Olabarria Oleaga @zoleaga1 2022ko azaroaren 07a
'El País' egunkariko elkarrizketaren pasarte batIrudia: youtube

Barrionuevo ha donat dades sobre la seva participació personal en el terrorisme d'Estat durant el cap de setmana. Assenyala que va ordenar el segrest de José María Larretxea, membre d'ETApm, “per a ser detingut i traslladat a Espanya” per ser l'encarregat de l'operació del segrest del capità Alberto Martín Barrios: “Ho van capturar, però era un tipus gran, va posar resistència i no entrava en el maleter. Mentre lluitaven, va arribar la Policia francesa i va frustrar el segrest”. Aquest intent de segrest va ser explicitat per la pròpia Larretxea en una entrevista d'Egunkaria en 1996, deportada a Cuba.

Per contra, assegura que no va manar el segrest de Segon Marey. Explica que el segrest va ser comès per un grup de la Policia Espanyola, creient que era un cap d'ETA, i que quan ell va conèixer el segrest i l'error va donar ordre d'alliberar a Marey: "Si no, ja saps quina era l'alternativa". De fet, Barrionuevo va ser condemnat pel segrest de Segon Marey per l'Audiència Nacional d'Espanya a deu anys de presó al costat de Rafael Vera.

Felipe González i José Amedo

Respecte a la seva sanció, l'ex ministre de l'Interior diu: “Aquest tret no anava contra mi, però estava en el camí de la bala i em negé a inclinar-me o a marxar. Crec que el que estava en el tret és conscient que les coses van ser així”. L'ex president Felipe González ha fet costat públicament a Vera i Barrionuevo en diverses ocasions i els va acompanyar fins a la porta el dia que van ingressar en la presó de Guadalajara. Barrionuevo també afirma que va proposar indultar a l'ex policia espanyol José Amedo i al declarat membre del GAL, però que el govern no va acceptar perquè “González no es va atrevir”. Per cert, ha lloat la labor d'Amedo: “Va fer moltes coses malament, però tenia com a confident a un membre de l'executiu de la Unió Pública”.

Impunitat

El diàleg posa de manifest la impunitat del terrorisme d'estat. En l'intent de segrest de Larretxea, Barrionuevo diu: “Jo vaig assumir això, vaig declarar que jo vaig manar, i no va haver-hi cap conseqüència, els tribunals no van fer res...”. Al fil del segrest de Marey, el periodista li pregunta si més enllà de donar l'ordre de llibertat no tenia la necessitat de donar compte del delicte: “Jo no puc tirar de la meva trinxera contra els quals s'estan disparant, per molt que facin un tir equivocat”. Barrionuevo va participar com a ministre d'un govern del PSOE en el terrorisme d'estat, va ser condemnat pels tribunals en 1998 a deu anys de presó, però només va complir tres mesos després que el llavors governant PP ho indultés. Després Barrionuevo va córrer el risc de tornar a la presó, i en l'entrevista afirma que el llavors ministre de l'Interior, Mariano Rajoy, va trucar al telèfon: “Em va dir, “no puc permetre que vostè torni a la presó, ho arreglarem”. I així va ser”.

Efectivitat del terrorisme d'Estat

Barrionuevo no mostra cap penediment en l'entrevista. En contraposició, parla amb orgull del fet, somriu a l'hora de donar a conèixer alguns passatges esquinçadors, i explica que el terrorisme d'estat va donar els seus fruits, com la implicació de l'Estat francès en la lluita contra ETA al País Basc Nord. Exposa una entrevista amb Pierre Joxe, ex ministre d'Interior del Govern de França davant els atemptats comesos en Iparralde: “Pierre Joxe em va dir: ‘És millor que aquestes coses no succeeixin per a tots dos, nosaltres prendrem mesures [contra ETA]’. En aquest sentit, ha reconegut els atemptats comesos pel terrorisme d'estat en Iparralde: “Els atemptats a França, tots inadequats, molt inadequats, van posar de manifest que els [etarres] estaven a França”.