El coronavirus fa vulnerable a la societat. El feble no ha arribat; aquí està el frau. Adult, vull dir, una persona autònoma amb una agència de gestió de la seva vulnerabilitat i interdependència. Coneix les necessitats específiques de cadascun d'ells i dels altres i es preocupa per ells, individual i col·lectivament, de manera solidària. L'Estat no deixa lloc a la maduresa de la societat per a desenvolupar-la. És el poder en joc. Utilitza directament l'autoritat i la repressió –hi ha més multes que malalts–, educant a la societat. I la gent, contenta.

Les mesures imposades per l'Estat patriarcal no ens afecten a tots per igual: ansietat, depressió, esquizofrènia, un agressor a casa, claustrofòbia, un nen hiperactiu de vuit anys, un ancià que tem sortir al carrer, una puta, sense papers, que treballa en negre, una criada, que viu en un pati sense llum. Però el pater capitalista autoritari difícilment veu la diversitat: no són en els seus ulls més que marges inproductivos o recursos que es poden explotar que no es corresponen amb el model hegemònic. És més, traspassa el llindar de la violència, tal com s'ha vist a Bilbao.

Només una societat madura i no patriarcal pot gestionar aquesta crisi des de la solidaritat. Però, de moment, massa gent prefereix ser nen. I l'estat, content.