González Urrutia ha aterrat aquest diumenge a la tarda en l'aeroport militar de Torrejón de Ardoz, prop de Madrid. González, que va ser candidat de l'oposició a les eleccions del 28 de juliol, romania ocult des del passat 30 de juliol. Ahir es va saber que González ha passat diverses setmanes en l'ambaixada holandesa, i el 5 de setembre es va refugiar en la seu de l'ambaixador d'Espanya.

Batalla del relat

El Govern espanyol ha anunciat que González sol·licitarà asil en l'Estat espanyol i que l'Executiu acceptarà la petició d'asil. El ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, ha subratllat que no hi ha hagut "cap negociació política" entre els dos governs i que no hi haurà "cap compensació". En resposta a aquestes declaracions, la vicepresidenta veneçolana, Delcy Rodríguez, ha assegurat via Telegram que la sortida de González és fruit d'amplis " diàlegs" i d'un " acord entre tots dos governs". Segons s'ha publicat, González ha sortit del país amb permís del Govern veneçolà i l'avió militar que li ha portat a Espanya va aterrar a Veneçuela amb el permís de Caracas.

Diversos governs de la dreta americana han denunciat l'exili " forçat" de González, com l'Organització d'Estats Americans (OEA) o el cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Josep Borrell. El principal partit de l'oposició espanyola ha criticat al Govern de Pedro Sánchez dient que donar asil a González no és “afavorir a la democràcia”, sinó “llevar un problema” a Maduro.

Afeblint a l'oposició?

El 28 de juliol es van celebrar els comicis presidencials de Veneçuela, en els quals Veneçuela va romandre vacil·lant. Els resultats oficials van donar la victòria a Nicolás Maduro, però com és habitual des que el chavismo governa, l'oposició va denunciar el frau i va nomenar a González president. Posteriorment, el Tribunal Suprem veneçolà va considerar que els resultats oficials eren correctes, però l'oposició no ha acceptat la resolució que s'ha adoptat.

González ha romàs ocult des del 30 de juliol fins ahir. González no es va presentar i el 2 de setembre es va dictar l'ordre de detenció. En els dies posteriors a les eleccions, l'oposició va realitzar mobilitzacions massives i nombrosos atacs contra edificis públics, però amb el pas del temps ha anat perdent força. Ara sembla que l'oposició veneçolana ha quedat en una situació encara més feble a nivell intern, que encara compta amb amplis suports internacionals, després de la fugida del país d'un candidat investit per la pròpia oposició.