El Tribunal Suprem ha ratificat la sentència dictada per l'Audiència Provincial d'Àlaba el 17 de desembre de 2019 en l'assumpte De Miguel, el cas més greu de la corrupció històrica a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, ocorregut dins del PNB. Ha condemnat a Alfredo De Miguel a dotze anys i quatre mesos de presó, a Koldo Otxandiano a set anys i sis mesos, i a Aitor Tellería a cinc anys de presó.

Alfredo de Miguel va ser ex membre de l'Araba Buru Batzar del PNB i diputat d'Àlaba de 2007 a 2010; Koldo Otxandiano és ex membre d'ABB; i Aitor Telleria, membre de l'ABB i observador de moviments en tot aquest assumpte.

Desenvolupament del judici

El que més va cridar l'atenció en les sessions va ser la declaració del testimoni principal: la de l'empresària Ainhoa Alberdi. Va ser ell qui va descobrir el cas en 2009. Alfredo de Miguel i Aitor Telleria van denunciar que havien sol·licitat una comissió de 100.000 euros per l'adjudicació de les obres d'ampliació del parc tecnològic de Miñano a la seva empresa Urbanorma Consulting, i per a demostrar-lo va facilitar al fiscal d'Àlaba uns enregistraments d'entrevistes. En ells es pot escoltar a Jon Iñaki Etxaburu, ex soci d'Alberdi i empresari alabès d'obres públiques, dient que la comissió estava “dins del normal”, una frase que serveix per a detectar quin tipus de conductes estan obertes. En aquest sentit, altres 700.000 euros en comissions, 16 milions d'euros d'operacions irregulars i 65 milions d'euros d'una operació urbanística estèril.

“Què farem amb aquest ximple?”, va preguntar per e-mail Alfonso Arriola, gerent de Miñano, quan Alberdi li va passar la factura de les obres realitzades. L'empresari també va denunciar l'intent d'extorsió, ja que en negar-se a pagar la comissió van recórrer al seu pare, Juan Antonio Alberdi, militant del PNB, per a demanar diners. A partir d'aquí, a més, el testimoni afirma que va tenir “veto” en altres obres.

D'altra banda, un quadern de granat trobat pels ertzaines en una cel·la de la casa de Koldo Otxandiano va ser fonamental per a saber com cobrava la xarxa les suposades comissions. En els papers quadriculats amb l'escut de les Juntes Generals d'Àlaba, l'ex membre d'ABB apuntava a mà al que podia pagar a les empreses: es pot llegir “Obra 4% Kataia”, indicant que una de les empreses pseudoempreses de Kataia Consulting De Miguel havia de recollir en negre aquest percentatge d'adjudicació.

Un altre mecanisme de frau va ser el cobrament d'obres no executades pel Departament de Joventut del Govern Basc, per un import total de 210.000 euros. Pel que sembla, les empreses Kataia, Errexal i Ortzi Muga eren adjudicades “a la carta” pel director de Joventut, Xabier Sánchez Robles (PNB).

Per a més informació, aquí tens el reportatge realitzat per Urko Apaolaza, periodista d'ARGIA, el 17 de juny de 2018, en plena Audiència Provincial d'Àlaba.