argia.eus
INPRIMATU
Repunten les primes de risc d'Espanya i Itàlia i els mercats demanen més diners
  • Estan al mateix nivell que quan va esclatar la crisi del COVID-19, o fins i tot en grau més alt les primes de risc d'Espanya i Itàlia –la diferència entre els interessos que paguen tots dos països pels seus bons a deu anys i els que paga Alemanya–. Els grans anuncis de mesures de liquiditat del Banc Central Europeu (BCE) o de la Unió Europea (UE) només han "tranquil·litzat" als mercats en un parell de setmanes.
Yago Alvarez Barba @econocabreado El Salto-Hordago @HORDAGO_ElSalto 2020ko apirilaren 22a
Argazkia: Alvaro Minguito / El Salto.

Ni els estímuls del BCE, ni els paquets de la Reserva Federal dels EUA, ni les mesures anunciades pels Estats membres han aconseguit rebaixar el preu del deute sobirà. Mentre a Alemanya els bons italians a deu anys continuen col·locant-se amb tipus d'interès negatius (-0,45%), el bo espanyol es paga en el 0,88%.

En l'última subhasta d'aquest dimarts, el Tresor Públic ha col·locat 2.950 milions d'euros en lletres a tres i nou mesos de duracion. Tots dos tipus de bons han pujat, passant de taxes negatives a positives en nou mesos, passant del -0,395% abonat al març al 0,039% abonat aquest dimarts.

Gràfica realitzada pel Salt:

El gràfic mostra que la injecció de 750.000 milions d'euros anunciada pel BCE el passat 19 de març per a comprar deute sobirà dels països en el mercat secundari va aconseguir reduir la prima de risc espanyola en 40 punts, fins a 108 punts, i la italiana, en 71 punts, fins a 196. Però la "tranquil·litat" dels mercats va durar poc i aquests van demanar més incentius i més diners. El 26 de març va ser el torn dels Estats Units. El FED va anunciar una sèrie de mesures per valor de 2,3 bilions de dòlars (1,8 bilions d'euros) i va provocar que les primes de risc tornessin a caure temporalment.

No obstant això, des de llavors, els mercats continuen demandant més i la prima de risc ha tornat a repuntar, fins a aconseguir nivells previs als incentius del 19 de març. El d'Espanya va aconseguir aquest dimarts 142 punts, mentre que el d'Itàlia va aconseguir 251. Aquest dijous es reuneixen els presidents de tots els estats membres per a decidir quines noves mesures s'adoptaran i com es finançaran en tota Europa, i els mercats llançaran un senyal clar: volen una nova injecció.

Les dades de les compres del BCE tampoc són els que esperaven els mercats de deute sobirà. Segons les últimes dades del Banc Central Europeu (BCE), l'entitat presidida per Christine Lagarde ha reduït les seves compres setmanals a 20.513 milions d'euros, la meitat del comprat en les dues setmanes anteriors. Sembla que això no ha estat suficient per al sector financer.

Mentre el Banc d'Anglaterra ha anunciat que finançarà "sense límits" al Govern britànic i que el FED finançarà directament als Estats i a les grans ciutats, el Tractat de la Unió Europea prohibeix que el BCE lliuri directament diners als Estats i acabi amb el xantatge dels mercats. Aquest dijous, els presidents dels Estats membres prendran decisions sobre com relaxar les primes de risc, però, davant la reacció de les últimes setmanes, no sembla que les receptes esgotades que utilitza el BCE des de 2012 vagin a tenir efecte.