El Govern d'Espanya va respondre al març a la pregunta formulada el passat 13 de febrer pel diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu. Allí, el diputat va fer referència a l'ordre aprovada pel Ministeri de l'Interior espanyol el 23 d'octubre de 1984, en l'època d'ETA, i va preguntar si s'havien produït canvis en els "incentius" que es van fixar per als membres de la Policia i la Guàrdia Civil, segons ha recollit ara Público. De fet, en l'article 4 de la citada Ordre es detalla una “remuneració” que perceben els membres de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil pels conceptes de “perillositat i penúria”. “Aquest complement el percebran tots els treballadors que treballin en zones conflictives, independentment de la funció que exerceixin”, assenyala l'article 4.3 del Butlletí Oficial de l'Estat. En la resposta del Govern d'Espanya a Iñarritu, es va matisar que “la normativa continua vigent quant a la supressió, reducció o modificació d'aquests incentius”.

Després de sis anys des de la dissolució d'ETA, Iñarritu ha preguntat en diverses ocasions per aquests plusos en els últims anys. Preguntat en 2018, el portaveu del Sindicat Unificat de Policia, Ramón Cossí, va manifestar a Público que el Ministeri de l'Interior estava “d'acord amb mantenir aquestes partides” a causa del “rebuig social” i a la “situació d'exclusió” que vivien a Euskal Herria els membres de la Policia i de la Guàrdia Civil. Va assenyalar que la “falta de normalitat” era una altra raó per a mantenir aquest plus.

En la contestació a Iñarritu de març de 2020, el Ministeri de l'Interior va precisar que les despeses de “perillositat” i “territorialitat” per a 2.676 guàrdies civils i 1.792 policies nacionals ascendien a 22.850.065 euros.