Titular més mogut: El PP ha guanyat les eleccions, sobretot perquè ha menjat a Ciutadans íntegrament, i el PSOE segueix igual, aproximadament, mantenint tres de cada deu votants totals. Per tant, el PSOE ha mantingut la batalla i mig mal vist el que ha succeït a Europa, com els presidents o primers ministres que estaven governant han hagut de dimitir per la dreta o pel cop de l'extrema dreta.
El president Pedro Sánchez continua mantenint la barana. En part perquè el vot de la dreta ha estat més repartit del que inicialment s'esperava; si no, sí, hauria estat més evident. Un senzill càlcul per a veure amb més claredat l'ascens de la dreta i la ultradreta espanyolista: En 2019 tenien 5,9 milions de vots i en 2024 8,5 milions.
Gràcies a la campanya “Anti-Sánchez”, el PP ha alimentat no a una ultradreta, sinó a dues. Vox es mostra satisfet perquè en el percentatge de vot ha pujat del 6% al 9%, però també lamentat perquè un altre 4,6% ha estat mobilitzat pel seu entorn per a donar l'esquena a Voxi i donar suport a un nou moviment feixista: Es va acabar la festa (Es va acabar la festa, en basca).
No fa més que començar la festa
Sociològicament, pot dir-se que, amb tota certesa, la manera de fer política i d'exercir el vot a Espanya ha entrat en una altra fase. Es va acabar la festa amb 800.000 vots, 210.000 més que Podem i Irene Montero i només 10.000 menys que Sumar.
El “moviment” que acaba de crear el youtuber o influencer Alvise Pérez, sigui com sigui, però feixista, ha mobilitzat un munt de vots fora del focus mediàtic –23.000 vots en Hego Euskal Herria–, i la novetat és que sigui així. Es considera “rebel” perquè és “l'únic que diu les coses clares”. Sol llançar missatges que poden agradar a la gent d'esquerra a dreta o a qui passa totalment de política en general: “Tots els polítics són corruptes”; “Els tomàquets de caseriu necessiten més paper burocràtic que els immigrants il·legals”; “A Espanya no hi ha llibertat d'expressió”.
Mai ha anat més enllà d'aquests missatges generals, perquè no té fons, però tampoc fa falta en aquests temps de trend de les xarxes socials. Ha difós mentides científicament, de manera inequívoca, però a la gent li és igual que aquestes informacions siguin certes o no. Pérez és el rei del news Fake i no s'amaga. L'impacte de les xarxes socials està ben mesurat. En els tribunals s'han interposat desenes de denúncies per difamació, desinformació i retret contra el bon nom de les persones. Però li és igual. O no: ha acumulat tantes acusacions contra ell, que s'ha presentat al parlament europeu per a aconseguir l'aforament i la immunitat, per a blindar més la seva “llibertat d'expressió”. És a dir, per a continuar desinformant. I la gent ha votat, gairebé tant com la República.