El primer ministre francès, Michel Barnier, ha presentat per fi la nova composició del Govern de França, prevista per al 21 de setembre. En resum, a més dels partits de centredreta, estaran els representants de dretes en el Govern, entre ells els que donen suport a les idees d'extrema dreta. Així, ha dirigit el càrrec de ministre de l'Interior a Bruno Retailleau, ex senador amb postures dures contra la immigració –per mesures per a endurir l'arribada dels familiars dels immigrants, per facilitar les expulsions, pel dret a dirigir l'atenció sanitària mínima als immigrants, etc.–. El to ha quedat clar en la primera declaració oficial que ha pronunciat Retailleau com a ministre de l'Interior: "Restablir l'ordre, restablir l'ordre, restablir l'ordre. L'ordre és la condició de la llibertat. Quan no hi ha ordre, la llibertat s'ha estret.
El ministre de l'Interior, Bruno Retailleau, ha deixat clar el to del seu discurs: "Restablir l'ordre, restablir l'ordre, restablir l'ordre. L'ordre és la condició de la llibertat. Quan no hi ha ordre, la llibertat s'estreny."
Barnier també ha introduït al Govern a persones que atempten contra els drets dels ciutadans de la LGBT. Laurence Garnier, que va votar en contra del dret de matrimoni i d'adopció per a gais i lesbianes, és la nova secretària d'Estat de Consum i Laurence Garnier, ministra d'Ensenyament Superior. La contradicció no els espanta i li encomana el càrrec de nou secretari d'Estat contra les Discriminacions a Othman Nasrou, que també va votar en contra del dret al matrimoni i a l'adopció de gais i lesbianes en 2013. La situació és tan preocupant, que el fins ara primer ministre, Gabriel Attal, també ha subratllat les "discrepàncies profundes" amb alguns dels seus càrrecs, assenyalant que: "[A Michel Barnier] li pregunto clarament que no hi haurà un pas enrere en la reproducció assistida, ni en l'avortament ni en els drets de la comunitat LGBT”.
Emmanuel Macron no va tenir en compte la nova composició del Parlament francès el passat 5 de setembre en nomenar el seu primer ministre, Michel Barnier, del partit Els Republicans, per la qual cosa la composició del nou Executiu tampoc reflecteix la realitat parlamentària. El Nou Front Popular d'Esquerra, el FHB, va guanyar les eleccions el passat 7 de juliol, i seguint els principis democràtics, aquests resultats comportaven la cohabitació, el nomenament d'un primer ministre del FHB. Però no: Macron i Barnier han anat a la dreta, fins i tot a la dreta… Al final, tenim l'extrema dreta entre els vencedors d'aquesta crisi política. Un altre que sorprenentment gana és el partit Republicans de dretes, que ha collit una enorme derrota per si mateix: encara que passa a 39 dels cent escons de 2017, el ministre de l'Interior és d'aquest partit i ell ha format el govern.
El representant de la França Insubmisa d'extrema esquerra, Jean-Luc Mélenchon, ha instat a "arrabassar-li el poder com més aviat millor" al nou " càsting per a la pel·lícula catastròfica dels macronistas". Tots els representants de l'esquerra han mostrat la seva preocupació i el seu empipament per la situació creada a Euskadi. Mathilde Panot, president del grup França Insubmissió en el Parlament Basc, ha dit que "hi ha un govern il·legítim, que es manté en peus gràcies al suport de Le Pen". L'esquerra abertzale presentarà una moció de censura, i el partit d'extrema dreta RN tampoc s'oposa a aquesta.