Els llots actualment existents en la Justícia no són els actuals, venen de fa temps. El dictador va morir, però el seu règim polític no. Mitjançant una falsa transició va heretar tot el que havia de deixar, tot ben lligat. Avui comença a parlar del règim del 78, dient que va ser un parany, que ens havien enganyat (forçat)... De totes maneres, va haver-hi qui va devorar l'ham a gust. Alguns partits polítics que ens van vendre la ruptura democràtica a canvi d'unes llenties, van deixar intactes els elements bàsics de la dictadura (monarquia, exèrcit, justícia...), engalanant-se amb un nou embolcall, sense alterar el contingut intern.

D'altra banda, en l'Estat espanyol els partits polítics participen directament en els òrgans de justícia (també el PNB, i en el seu moment CIU). Això té una clara conseqüència. El Govern inventa el delicte amb l'ajuda de la premsa, la policia inventa les proves i els jutges inventen la sentència. Tots els que no ens sentim espanyols i lluitem per la independència som terroristes per a ells i per això ens castiguen; al mateix temps, els polítics corruptes, les intimidacions policials, els feixistes... caminen tranquils.

D'aquí el problema. A pesar que gairebé 45 anys després de la mort del dictador, els que van donar el cop d'estat de 1936 i els seus hereus “democràtics” continuen pensant que els qui no tenen les seves idees són enemics, més encara en el cas de catalans i bascos. Per tant, per a Espanya nosaltres som enemics i ens apliquen el dret penal de l'enemic. Però això no és una cosa nova; a Euskal Herria, per llei antiterrorista (amb el suport del PNB i de CIU), al sector més combatiu, a l'antiga esquerra abertzale, li van aplicar aquest dret des del principi; i després a la llei de partits polítics; i ara a la llei mordassa. El cas del suport als presos polítics bascos ha estat clar. Han condemnat la seva solidaritat amb ells, ja que han obligat els seus advocats i a altres militants a mentir perquè no acudeixin a la presó. El contrari és el cas d'Alsasua i el de Catalunya, la veritat és que s'han anat a la presó. La seva dignitat! Amb el silenci de molts i la complicitat d'uns altres, aquesta bola de neu s'ha convertit ara en una allau i en l'Estat espanyol la injustícia continua estenent-se i esquitxant cada vegada més sectors.

Mentrestant, els nous sacerdots sense sotana d'ara (etòlegs, politòlegs, sociòlegs, polítics...) li omplen el cap d'insistents predicadors de convivència, de no violència, de democràcia... perquè romangui callat i submís. Saben que la violència té el seu origen en la injustícia i la repressió i que el poble té dret a oposar-se a ella, però els resulta més fàcil reprendre-la que enfrontar-se al poder de l'Estat i als seus súbdits. En el cas de l'ocorregut a Bolívia, el seu silenci còmplice i el de l'Europa democràtica posen de manifest la falsedat de les seves paraules.

Per sobre del dret a decidir lliurement el que vol un poble, no hi ha lleis ni constitució democràtica; tota la resta és imposició, injustícia i opressió. No es pot sembrar convivència en aquestes condicions, perquè això blanqueja a l'opressor i castiga l'oprimit. És més, per als poders d'Espanya (i per a molts ciutadans espanyols) l'únic model de convivència és que tots som espanyols, no volen una altra convivència. El que no ho accepta és considerat terrorista o promotor d'odi i va a la presó. El missatge que sense violència tot és possible, el missatge de desobediència civil i accions pacífiques els ha caigut, i tot això és un delicte. Aquest és el veritable rostre del seu Espanya, que no serà democràcia fins a l'alliberament de les nacions que estan sota el seu domini. I això és el que hem de tenir clar els catalans i els bascos.

Santi Angulo

Profesor