Per a molts bascos és el pa de cada dia. Els obstacles són aquí, a prop o més lluny de nosaltres: al País Basc Nord no poden fer els exàmens en basc; el Govern Basc no compleix la llei audiovisual; o el Govern de Navarra posa traves per a oferir el model D; finalment, el nega en Lerín.
L'Observatori dels Drets Lingüístics va ser creat en 2001 pel Consell per a mediar entre la ciutadania i l'empresa o administració que vulnera els drets en cada cas. Des de llavors es dedica a això i rep cada any més de 1.000 queixes. A més hi ha missatges de felicitació que s'han aconseguit revertir la situació.
Cas Barakaldo
Els euskaltzales de Barakaldo tampoc han començat bé l'any. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha resolt que l'Ajuntament no pot exigir el basc al personal subcontractat per a serveis públics. El Consell d'Euskalgintza denuncia que l'actual decret de normalització del basc permet exigir el basc en les clàusules de les subcontractes.
El dijous ha tingut lloc a la Casa de Cultura Clara Campoamor de Barakaldo la directora de l'Observatori, Agurne Gaubeka, qui ha explicat que “l'objectiu d'aquestes xerrades és empoderar a la ciutadania, donant a conèixer els drets lingüístics”, mentre l'audiència estava arribant i col·locant-se. La jornada està organitzada per l'associació de basca Sasiburu i el grup Barakaldo Euskaraz.
“Tots tenim dret a ser atesos en la nostra llengua, però cal no confondre-ho amb l'empara legal, alguna cosa que desgraciadament està vigent en algunes zones del País Basc i que no sempre es compleix”. Gaubeka insisteix que cal saber distingir què és el dret del que diu la llei. La declaració universal dels Drets Humans reconeix que “ningú serà discriminat per raó de la llengua”.
El Govern Basc argumenta a l'Observatori que “no volen imposar res” i ho deixen en mans del voluntarisme
La llei té la funció de garantir el dret, però no el compleix. El ponent explica que “se'ns reconeix el dret però passivament. Nosaltres podem fer-ho en basc, però no tenim garantida la resposta en basca, perquè no hi ha llei que obligui a això”.
La legislació de les persones consumidores i usuàries de la CAPV obliga a la prestació del servei en basc a la sanitat pública i a l'educació, entre moltes altres empreses del sector privat com les de comunicació, les d'energia o el transport.
Està recollit en la Llei, però no imposen cap sanció per vulneració dels perfils lingüístics. El Govern Basc argumenta a l'Observatori que no volen “imposar res” i ho deixen en mans del voluntarisme. “Però s'ha vist que això no funciona i que la garantia de la llei és necessària. A Catalunya, per exemple, l'administració és molt més exigent i el català té una presència molt major. Si es vol, és possible”, creï el membre de l'Observatori.
Mites ficats en els tribunals
Mentre l'Administració mira per a un altre costat, els tribunals estan arribant les últimes fites per als drets lingüístics. Si bé a Navarra ja eren habituals aquest tipus de sentències de marginació del basc, en la CAB han augmentat en l'última temporada. “Els interessats s'han adonat que en els tribunals existeix la possibilitat de rebutjar el basc, i s'està recorrent a això”.
Gaubeka exposa que les sentències estan basades en prejudicis que estan arrelats en la societat. “Els jutjats aprofiten aquests mites: siguin que el basc és molt difícil, com en el cas de Laudio, que no totes les llengües serveixen per a totes les situacions, o que la llengua és només una eina de comunicació, i que per això cal triar la més eficaç. Semblen impressions llunyanes, però hem escoltat aquest tipus d'opinions en les xerrades que anem emetent de poble en poble. Els tenim més interioritzats del que creem i les sentències contra el basc són reflex d'això”.
Davant l'última jugada dels jutjats, a Barakaldo tenen la sensació que la resposta ciutadana s'ha fet més forta
No ha faltat el debat del “bon metge o metge basc”. Per a Valdegovía “no té la cama ni el cap”. No pot ser bo sent basc? I ha recordat que el bo no serà tan bo si no sap atendre en la llengua que demanen els ciutadans. “De fet, en la llengua comuna se sol aïllar de tota la resta, però està en la base d'altres drets. S'està vulnerant el dret a la salut si el pacient que vol ser atès en basc ha d'esperar dues hores a la sala. O el mateix amb el dret a la seguretat, si en una emergència no et criden i t'entenen en basca”.
Davant l'última jugada dels jutjats, a Barakaldo tenen la sensació que la resposta dels ciutadans ha estat més alta. Es va produir una manifestació multitudinària després de conèixer la sentència.
També han acudit a la conferència i ells també han tingut alguna cosa a dir: “Com a Barakaldo s'escolta més en castellà que en altres zones, sembla que els bascos i les basques tenim menys dret a viure en basc. En els municipis més euskaldunes es prioritzen els serveis en basc, deixant per al final a Barakaldo i similars. Tracten a Barakaldo com si fos Salamanca”.
Potser ens han parlat menys de prou, però Gaubeka recorda que està a la disposició dels ciutadans “365 dies i 24 hores”. Des de la Casa de Cultura Clara Campoamor hem sortit més vestits de drets i de legislació, així com de la xapa de l'associació Sasiburu: “El teu basc és bonic!”.