Les activitats extraescolars són una bona oportunitat per a desenvolupar la potencialitat, les habilitats i les motivacions del nen, però a vegades s'apunten en massa coses, passen moltes hores en activitats orientades (després de diverses hores en el col·legi), i l'equilibri és important, segons Anna Serra, psicopedagoga, en Criar.cat, per a acabar amb l'estrès dels nens o els nens que dediquen molt temps a les activitats dirigides poden no acabar amb l'oci. És important reservar un temps lliure diari per a jugar, per a interioritzar el que s'ha fet en el dia, per a la creativitat, per a fer coses a casa…

A vegades, diu Serra, omplim les agendes dels nostres fills per a fer front a les agendes plenes d'adults, de cara a la conciliació. No és un bon punt de partida. En altres ocasions, els pares desconeixen la gestió dels conflictes i situacions que tenen amb el nen, tenen inseguretat i en lloc de buscar recursos per a l'acompanyament, porten als nens a les activitats per a evitar-lo: “Et vull, però no sé com comunicar-te amb tu i et pagaré un munt d'activitats extraescolars per a compensar-lo”.

Les activitats triades pel nen o els pares?

El nombre de preguntes va acompanyat de l'elecció de l'activitat. La resposta sembla lògica: la que el nen vol i desitja. Perquè cura, perquè a vegades projectem desitjos dels adults en la selecció, conscient o inconscientment, diu el psicopedagog. Cal parlar amb el fill i ajudar-lo a triar tenint en compte els seus gustos i habilitats, també pot fer una prova, “però sense saltar-se d'un acte a un altre, perquè amb la menor frustració el nen pot decidir deixar constantment accions i prendre noves sense compromís de començar i acabar les coses”.

A més del gust, també és recomanable triar les activitats que puguin ser necessàries per al nen, però com comptàvem en el blog, moltes vegades hi ha competència darrere de diverses seleccions, en la carrera per ser el nostre fill el més ràpid de l'escola.

I pel que fa a l'elecció, cal subratllar que moltes famílies no poden triar perquè les condicions econòmiques de la llar impedeixen que molts nens puguin participar en aquesta mena d'activitats. Està demostrat que les activitats extraescolars són font de desequilibri econòmic i hauria de ser objecte d'un debat en profunditat sobre com i fins a quin punt l'Administració Pública ha de garantir aquest desequilibri.