A Portugal, tots els centres educatius ofereixen activitats extraescolars gratuïtes de primer a quart de primària. És conseqüència de la llei educativa de 1986, aprovada amb un ampli consens polític i social, i la clau ha estat que el fracàs escolar s'hagi reduït del 50% al 6% en vint anys. Així ho ha recollit 3Cat. Les activitats són sufragades pel Govern i són gestionades i organitzades per ajuntaments, centres escolars i empreses d'oci (el seu funcionament varia segons el municipi).

Les activitats són opcionals, però participen aproximadament el 85% de l'alumnat del país. Com a part de l'educació, assegurar l'accés universal a les activitats extraescolars s'ha convertit en una manera de fer front a múltiples desequilibris. En definitiva, complementen i enriqueixen l'educació formal, per la qual cosa molts educadors han denunciat que no es garanteix la igualtat d'oportunitats i que l'exclusió d'alguns nens i nenes d'aquestes xarxes és discriminatòria.

El protagonisme que han pres els ajuntaments portuguesos des de fa uns quinze anys és important en tot això: van adquirir diverses competències educatives i des de llavors els ajuntaments participen directament en les Activitats d'Enriquiment Curricular. La mesura és tan reeixida que en alguns casos, fins i tot després del quart curs d'Educació Primària, diversos municipis han decidit mantenir la gratuïtat de les activitats extraescolars en cinquè i sisè curs, sufragant la major part del cost econòmic d'aquestes.

Exclusió, pèrdua de xarxes

El desenvolupament personal, l'autoestima, la gestió de les emocions, la coeducació, la relació, la cura mútua, l'aprofundiment en l'aspecte lúdic, l'enfortiment del basc en els espais informals… són una oportunitat única, com expliquem en aquest reportatge. Les accions extraescolars afavoreixen les potencialitats, les habilitats i les motivacions pròpies, “i quedar fora significa, potser, limitar la teva capacitat i el teu talent”. A vegades es tracta d'activitats relacionades amb l'àmbit acadèmic, i la conclusió per als quals queden fora és clara: fins i tot es queden més enrere en la carrera acadèmica.

També suposa la pèrdua de xarxes: “Els nens no van solos a jugar al futbol o al ballet, alguna cosa així que els fa molt bé, es poden treballar molts factors, i per a molts és fonamental sentir-se part d'un equip d'aquestes característiques; és més, a vegades pot convertir-se en la seva segona família, adquireix una gran centralitat en les seves vides, no diguem en l'adolescència”, va subratllar l'educador carrer Amaia Bergara.