- En el dia contra l'assetjament escolar, el Govern Basc ha presentat les dades del curs passat: 157 casos de bullying han estat identificats en els centres educatius de la CAPV, 28 més que el curs anterior. La majoria dels casos s'han donat en Secundària, amb predomini dels atacs verbals. Les iniciatives i eines per a treballar el tema a l'escola són cada vegada més nombroses.
La Inspecció del Departament d'Educació del Govern Basc va analitzar el passat curs 1.098 casos, dels quals ha identificat 157 com a assetjament escolar. Són més que en el curs anterior, però percentualment el percentatge de casos s'ha estabilitzat des del Govern, entorn del 12-14% dels casos estudiats. De fet, el Departament d'Educació considera que la sensibilitat cap al bullying és cada vegada major, “més que l'augment de casos d'assetjament”.
En Secundària s'han donat el 62,3% dels casos i predominen les agressions verbals, que representen el 82,1% del total. Li segueixen la marginació, la intimidació, el xantatge i l'amenaça. El ciberbullying (assetjament a través d'Internet i xarxes socials) és el 32,4% dels casos.
Minoria i majoria
En general, en els últims anys es fa un treball més intens entorn d'aquest tema, deixant de pensar que es tracta d'assumptes o destrosses infantils i donant al bullying la seva veritable dimensió. Una de les claus en aquesta labor preventiva és, segons els experts, posar el focus en grup. De fet, les dades indiquen que entre els nens és una minoria l'agressor, la majoria és espectador i testimoni, i que el repte seria convertir a aquests testimonis d'actitud passiva en col·laboradors actius de la víctima.
El mètode KiVa posa l'accent principalment en aquells que són testimonis: “Discutim amb els nens sobre els diferents rols en situacions d'assetjament, perquè els espectadors i testimonis que no són agressors directes també tenen un paper; per exemple, els que riuen al seu voltant reforcen a l'agressor, el missatge que transmeten és que la situació és entretinguda i divertida. Nosaltres volem fer-los veure que en aquest procés cadascun compleix un paper, una tasca, i que és de tots la responsabilitat i responsabilitat del que està succeint; entenen que poden jugar un altre rol, un rol que no obeeixi a la pressió del grup i que pot acabar amb l'assetjament”.
"Es planteja que el que cal canviar no és l'alumne, sinó l'entorn, la comunitat. Si canvia la metodologia i l'estructura, si l'educació es planteja d'una altra manera, l'alumne també canviarà"
Relacions saludables
Per a evitar l'assetjament, la millor prevenció és alimentar relacions sanes. Per exemple, en la ikastola d'Oiartzun es compta amb el projecte Haziak per a la gestió dels propis sentiments, les relacions equilibrades i desequilibrades i les relacions substancialment saludables. El Govern va posar en marxa fa cinc anys la iniciativa Bizikasi amb un currículum per a la convivència positiva. Des de 3r de Primària fins a 4t d'ESO disposen de material per a empoderar a l'alumnat i treballar la importància de la convivència en funció del seu grau de maduresa.
I si canviéssim el context?
En lloc de posar el focus en l'alumne, hi ha iniciatives que el contextualitza: “Bàsicament es planteja que el que cal canviar no és l'alumne, sinó l'entorn, la comunitat. Si canvia la metodologia i l'estructura, si l'educació es planteja d'una altra manera, l'alumne també canviarà. En el nostre cas predomina el mètode conductiu: a l'alumne que es comporta bé, l'asterisc i al qual es comporta malament, el càstig es produeix en l'alumne; perquè, l'experiència que ens plantegem és influir en l'entorn. En lloc d'intentar canviar el comportament de l'alumne, canviar l'entorn”, ens va comptar la professora Beatriz Garai. El professor Gema Lasarte ens va comptar a continuació les Escoles Cuidadores que segueixen aquest model: “Una bona part d'aquest plantejament general és que té en compte a tots els alumnes. En definitiva, tots som o podem ser vulnerables en algun moment”.