No és fàcil fer una valoració d'una Vaga Feminista, i molt menys fer reflexions generals des de les vivències personals. De totes maneres, tiraré quatre idees dels ulls de qui ha estat en la perifèria de l'organització. A mode de resum, les Vagues Feministes de l'any passat "aquí estem!" si li va servir per a dir-ho en veu alta, puc dir el crit d'enguany: "I tenim molt a dir!" que ha estat. En el discurs s'han posat les bases contra l'heteropatriarcado, el capitalisme i el racisme i s'ha construït una alternativa feminista, no hi ha més que veure l'informe que va elaborar el Moviment Feminista d'Euskal Herria. La radicalitat i pluralitat que conté el discurs que vivim en el cos de Pamplona, quan van prendre la paraula els representants dels blocs de la manifestació (diversitat funcional, rural, migrants, joves, pensionistes, presos).
Però, si Navarra serà feminista, serà gràcies als pobles i barris. La major aposta d'enguany ha estat la descentralització, i cal dir que el nivell d'organització dels pobles de Navarra ha estat enorme. De nord a sud, d'est a oest, no hi ha hagut valls sense mobilització. Em va tocar moure'm les xarxes socials, i va ser increïble veure les fotos que pujava cada poble. Vosaltres sou la força de la Navarra feminista!
Cal destacar que, després de l'èxit de l'any passat, la vaga d'enguany també ha hagut de fer front a un augment del blanqueig feminista en partits polítics, mitjans de comunicació i empreses. Com es va dir en la manifestació de Pamplona, que ho tinguin clar: el feminisme no es pot domesticar, ens teniu davant!
No puc acabar sense esmentar l'organització. La meva major admiració als qui durant mesos heu abandonat la vida quotidiana en un racó, per a tractar de posar les vides de tots en el centre. Més enllà de les mobilitzacions, la xarxa que heu cosit no trencarà el neoliberalisme. Moltes gràcies. Germanor i organització!