Divendres passat, 8 de maig, van intentar desallotjar l'espai feminista TALKA del carrer Correria. Adolfo Domínguez va enviar a un empleat a tapiar l'entrada del local. Per a respondre a l'intent de desallotjament, els membres del TALKA van cridar a passejar pel carrer Correria amb els aparells de fer soroll a la mà. Alguns periodistes d'Hala Bedi es van sumar a la mobilització.

L'Ertzaintza va iniciar el desallotjament del carrer Correria, en la qual van ser desallotjades diverses desenes de persones que participaven en l'operació. En el procediment de l'Ertzaintza diverses persones van ser identificades i dues van ser detingudes.

Amenaces contra un periodista d'Hala Bedi

Un periodista d'Hala Bedi que estava gravant l'actuació policial recibio amenaces per part d'un agent de l'Ertzaintza, que va assegurar que no havia detingut a ningú. Aquest últim va advertir al periodista que no podia gravar a la policia perquè es tractava d'una "persona física" i així ho exigia el "Reial decret de Protecció de Dades de 25 de maig de 2018". Allí es va discutir, dient que sí, que la periodista d'Hala Bedi podia gravar tota intervenció policial al carrer, i que el membre de l'Ertzaintza no, que pel dret que tenia de preservar la seva imatge havia de deixar de gravar als periodistes. Al principi li deia que deixés de gravar i, una vegada que va deixar de gravar, li va demanar a la periodista que eliminés les imatges. Els ertzaines van amenaçar de manera reiterada amb retirar-li el mòbil, posar-li un delicte de desobediència i portar-lo detingut, i amb pagar una multa d'entre 40.000 i 300.000 euros si la imatge s'utilitzava de qualsevol forma, i altres.

La policia va allargar la discussió i al final el policia li va llevar el movil al company d'Hala Bedi. Després de disposar del telèfon del periodista durant mitja hora, li ho va retornar, argumentant que havia d'estar inscrit en el Col·legi de Periodistes per a gravar, i que, en tenir dubtes, li ho retornaria, repetint que tenia guardat el nom del periodista i que, en cas de publicar-se les imatges, se li sancionaria amb fins a 300.000 €.

Gravar no és delicte

No obstant això, la realitat és que tot ciutadà, sigui periodista o no, té dret a gravar a la policia, ja que són funcionaris públics en actiu, i el dret a la informació ciutadana garanteix que es pugui documentar l'actuació policial.

Hala Bedi portarà a Hala Bedi als tribunals per a reclamar l'actuació policial del passat divendres. Valorarà les accions legals que es persegueixin contra l'agent de l'Ertzaintza que li va retirar el telèfon i presentarà la corresponent denúncia. Sense cap base jurídica, l'actitud agressiva de l'Ertzaintza va ser obstaculitzar la labor dels periodistes d'Hala Bedi, vulnerant el dret a la informació.

Atacs contra la llibertat de premsa

Aquella actitud agressiva de l'Ertzaintza, recollida en vídeo, no va ser l'única que van sofrir el divendres els periodistes d'Hala Bedi: alguns membres de la ràdio van haver de sofrir amenaces, identificacions i dificultats per a dur a terme el seu treball. Fins i tot quan la situació es va calmar, la persecució contra els periodistes no va cessar.

Els intents d'obstaculitzar l'activitat dels periodistes s'han multiplicat en els últims anys, amb nombroses denúncies i amenaces de multa, per a evitar la presa d'imatges d'activitat policial. Aquesta amenaça es va veure agreujada per l'entrada en vigor en 2015 de la Llei mordassa i la facilitat amb la qual es van canalitzar les competències i denúncies de les forces policials.

Els del divendres no són els únics atacs que han rebut periodistes i membres d'aquest mitjà per part de la policia. La Policia Local de Vitòria-Gasteiz va amenaçar i va dificultar la labor d'un membre d'Hala Bedi que estava fotografiant la Vaga General del passat 30 de gener. En 2017, el Govern Basc va imposar la Llei mordassa al periodista Mikel Saenz de Buruaga, que estava informant sobre el tall de llum en Errekaleor, després de trencar el telèfon d'aquest. Hala Bedi va demandar al Govern Basc i va guanyar el judici després d'un llarg procés judicial de dos anys.

A més dels apiatos, hi ha molts altres exemples, i lluny de ser casos aïllats, responen a un atac continu contra l'activitat d'Hala Bedi i la llibertat de premsa. Hala Bedi considera intolerables aquests atacs contra el dret a informació. Davant això, Hala Bedi continuarà informant, difonent imatges d'abusos policials i denunciant vulneracions de drets, perquè és un dret de tots i totes.