L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos, Anglaterra va utilitzar propaganda contra els russos, dient que els russos eren cruels, autòcrates, pobres i endarrerits, i els occidentals d'Europa es vinculaven al progrés i la civilització. Durant les guerres napoleòniques, la propaganda francesa va llançar un missatge similar al dels russos. El mateix Napoleó va declarar que “Rússia era una nació de salvatges”.
En 1807 va aparèixer un pamflet anònim. Presentava a Rússia com un imperi salvatge, retardat i cruel, dient que oprimia a les petites nacions i que el seu exèrcit gegantesc tenia la capacitat de destruir Europa. El pamflet tenia un fals testament del tsar Pere el Gran, que va tenir gran influència en els dos segles següents. Hitler també ho va utilitzar com a justificació per a envair la Unió Soviètica. En el suposat testament, el tsar Pere I, fundador de l'Imperi rus, aconsellava als seus hereus “conquistar i dominar tota Europa”. Per a l'escriptor i diplomàtic britànic David Urguhart, Rússia “era un país despòtic, tirànic, no civilitzat, que volia dominar a tothom”. Les elits russes es van defensar contra aquests estereotips i així va sorgir el terme russofòbia, inventat pel poeta i diplomàtic rus Fiodor Tiutchev. Repetir una vegada i una altra “si no parem als russos, s'estendrà a tota Europa” s'utilitzava per a reforçar la solidaritat interna.
Per a protegir els seus interessos, Anglaterra va utilitzar propaganda contra els russos, dient que els russos eren cruels, autòcrates, pobres i endarrerits.
Els temors sobre Rússia es van exagerar i es van utilitzar per a fomentar més militarisme i justificar més les pretensions imperials dels britànics. A través de la propaganda, feien creure a la gent que Rússia era molt expansionista i que tenia intenció d'estendre's per tota Europa. Però Rússia no va conquistar terres a Europa. Per contra, Gran Bretanya va arrabassar les terres a França, Holanda i Espanya (Gibraltar). A més, va dir que quan els britànics feien alguna cosa era per a ampliar la llibertat i que els russos sempre anaven a destruir la llibertat.
Destaca el capítol de la guerra de Crimea (1853-1856). Abans de la guerra, els turcs havien estat vists com a atacants, com a forces islàmiques que terroritzaven als europeus cristians. Després de l'esclat de la guerra de Crimea, la propaganda dels britànics va presentar als otomans com a víctimes innocents, mentre que Rússia es va comportar com un agressor salvatge. Aquest capítol de la Russofòbia va tenir com a precedent la derrota que els russos van causar a Napoleó en 1812. Aquesta derrota va portar als britànics a substituir a l'etern enemic francès pel rus. A partir d'aquí, Rússia seria el principal enemic dels poderosos britànics i mai van acceptar als russos com a europeus.
Aquesta russofòbia ha portat a Rússia a culpar de moltes coses:
Aquest sentiment antimusulmà s'alimenta de propaganda massiva. Té riscos. En 1830 la revista Chronicle demanava que la russofòbia es calmés perquè “si seguim obsessionats amb amenaces que no existeixen de veritat, ens quedarem ridículs”.
Joan Mari Beloki Kortexarena