argia.eus
INPRIMATU
Dissenyen un vestit roncalés per a dones alcaldesses per a participar en l'Impost de les Tres Vacas
  • Aquest dissabte se celebra la tradició de més de 600 anys entorn de la Pedra de Sant Martí i enguany s'han preparat vestits roncaleses per a dones alcaldesses, que fins ara només estaven disponibles per a homes.
Urko Apaolaza Avila @urkoapaolaza 2024ko uztailaren 12a
Jantzi tradizionala Erronkariko herritarren nortasunaren ikur izan dira mende askotan, eta orain emakume alkateek ere badute berea.

L'Impost de les Tres Vacas que es realitza entre els habitants de la vall de Barestos de Bearn i els de la vall del Roncal és probablement un dels convenis més antics que es mantenen a Europa. Cada any, el 13 de juliol, els bàrbars donen tres vaques als roncaleses en la zona de la Pedra de Sant Martí, en el límit entre dues veles, perquè els primers puguin menjar en les terres comunals de Navarra.

L'origen d'aquest costum no és molt clar, però sabem que es duu a terme almenys des de 1375, any en què es va signar l'Acord de les Tres Vacas. Aquest conveni ha estat renovat gairebé sense interrupció des de llavors i avui dia és una gran festa per als veïns de Roncal, Zuberoa i Bearn.

En aquesta festa sempre han participat els alcaldes de la vall, en representació de la ciutadania, i per a això han portat vestits tradicionals. Els vestits de Roncal són un important patrimoni cultural i una dels senyals d'identitat de la vall. Fins al segle XX els roncaleses, fabricats a mà per les dones a les seves cases, tenien les mesures i les condicions regulades durant segles. Avui dia s'exhibeixen en festes especials.

Per a l'Impost de les Tres Vacas, no obstant això, només hi havia roba d'alcaldes per a homes, a causa de la històrica discriminació de les dones en les institucions. Ara, la Comissió General de la Vall del Roncal ha decidit, a iniciativa de diverses associacions de la Vall, realitzar també els vestits per a dones alcaldesses. Enguany seran elegits per l'alcaldessa d'Uztárroz, Jone Alastuey, i l'alcaldessa de Garde, Erika Ergueta.

Figues gegants, símbol de la resistència femenina

Les peces, presentades públicament el passat 20 de juny, segueixen l'estil tradicional de la vall, amb diverses variants. Entre altres coses, s'han afegit dues figues grans a la mantelina del cap per a portar-la penjada.

Aquestes figues "simbolitzen la resistència de les dones roncalesas al llarg dels segles", segons ha explicat la revista del Pirineu navarrès Mendixut. De fet, històricament s'han utilitzat com a amulets de protecció aquests cèrcols: Afegeixen "profund sentit cultural i resiliència al vestit", diuen.