En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb l'excusa de les possibles parades del tren d'alta velocitat en la capital navarresa.
A més del multilateralisme nacional i local que utilitza l'alcalde Toquero per a demanar una nova estació, amb els mantres recurrents d'aquest mal Govern de Navarra que no defensa la Ribera i maltracta a Tudela, i que ha passat a apostar pel manteniment de l'estació ferroviària en la seva actual ubicació, hem de plantejar-nos realment les necessitats prioritàries, essencials i de servei públic a la Ribera i en la resta de Navarra. I al costat d'això, també hem de qüestionar el model i els conceptes d'hipermovilidad i velocitat, ja que els principals partits i, sobretot, el poder econòmic i empresarial estem acostumats a això.
Fa més de 15 anys, des de la Plataforma de la Ribera pel Tren Públic i Social es va plantejar mantenir l'actual ubicació de l'estació de tren de Tudela, entre altres raons, per les raons que ha remenat el PSOE aquests dies. Però hi havia més propostes, com la reobertura de totes les estacions i parades de la Ribera que han estat tancades durant els últims 40 anys, i la reobertura del camí de Castejón-Soria. Aquesta última proposta, defensada fa temps per la Plataforma de la Ribera, sembla que ara és assumida pel Ministeri, i també per UPN, de manera tímida i càlida.
Definir traçats o localitzacions no és el tema principal, però sí important. Hem de començar, ja amb dècades de retard, amb el tema principal: quin model de ferrocarril necessitem, per a qui i per a què. I en aquest tema, els grans partits i els poders econòmics continuen apostant per un model de tren d'alta velocitat. Aquest model no és compatible amb un bon servei ferroviari per a la majoria de la població, amb una ordenació del territori, amb la biodiversitat i amb el respecte al medi ambient. En l'Estat s'han reduït els recursos econòmics necessaris per a un transport ferroviari que faciliti un bon servei públic de qualitat en totes les persones i territoris. Navarra, desgraciadament, és un bon exemple d'això. Aquest model ha privatitzat els recursos públics, ha reduït el personal i els mitjans en el sector ferroviari i no ha servit per a retirar camions de les carreteres durant més de 30 anys des de la posada en marxa de la denominada Gran Velocitat Espanyola. Som un dels Estats de l'Oest amb el transport de mercaderies per ferrocarril més baix i divertit del món. A aquest "honor" se suma el de ser la segona xarxa ferroviària del món amb més quilòmetres d'alta velocitat, només superada per la Xina.
Els veïns de la Ribera, igual que la resta de Navarra, necessitem trens amb els serveis, horaris i freqüències suficients per a parar en les estacions i baixadors que existeixen, encara que porten dècades sense tot just ús o totalment tancats. Per a això, necessitem el traçat actual del ferrocarril convencional, però millorant les instal·lacions i serveis de les estacions de Tudela, Castejón, Tafalla, Pamplona i Altsasu, com a referència principal per a estacions de mitjana i llarga distància. Sense oblidar que, si s'aplica la raó, no trigaran a arribar les estacions de trens nocturns de llarga distància que van ser suprimides en l'Estat espanyol i altres països europeus, que alguns Estats europeus ja estan en procés de recuperació o en fase de recuperació.
Els milers de milions d'euros destinats a l'alta velocitat en l'Estat espanyol, centenars de milions ja a Navarra, no solucionaran ni solucionaran la necessitat de moure's i transportar-se com a servei públic de persones i mercaderies. Només amb el que s'ha gastat en el recorregut del TAV a Navarra, es podia millorar, ampliar i obrir des de fa anys les línies de trànsit de trens de tala, mitjana i llarga distància, ampliant el nombre de trens de transport de persones i mercaderies, creant i recuperant llocs de treball estables i de qualitat dins del servei públic ferroviari de Navarra. Si s'hagués atès des de fa dècades a sindicats que defensen el ferrocarril com a servei públic, grups ecologistes o la Plataforma de la Ribera, el debat seria diferent en aquest moment.
Ni UPN ni PSOE defensen un ferrocarril públic de qualitat per a tots, més enllà de la consigna reiterativa de l'avanç " del TAV", un model econòmicament insostenible pels seus costos de construcció i manteniment molt elevats. Treure l'estació de la seva actual ubicació a Tudela és una aberració i un balafiament, lligat al pensament desenvolupista i als interessos dels pelotazos, amb diners públics, per a benefici privat. El mateix ocorre amb l'estació d'Etxabakoitz que volen fer a Pamplona. Qualsevol cap assenyat, racional i lògica, amb dades a la mà, estima la construcció de noves estacions fora de les zones urbanes, l'únic cas a nivell europeu, amb la finalitat que no es detinguin més de mitja dotzena de trens com a molt, és com la construcció d'un palau de Versalles, perquè les quadres de cavalleries d'aquest palau només s'utilitzin amb quatre ases, encara que aquests siguin molt ràpids.
A la Ribera i a Navarra necessitem més i millors serveis ferroviaris públics: trens, estacions i personal, i menys construccions innecessàries i fora del nucli urbà, més encara quan la ubicació actual de l'estació de tren de Tudela és adequada i infrautilitzada.
Aitor Lete Aranburu i Pablo Lorente Zapatería, membres de la fundació Sustrai Erakuntza