Quan els avis eren joves, la jubilació es representava com un moment per a gaudir de la vida. Període de recollida dels fruits del treball realitzat durant aquests anys. Quina satisfacció! És una pena que els joves d'avui dia no siguin capaços de sentir-se mai. Es pot pensar que soc un pessimista, però la realitat és tot el contrari.

Abans, els joves començaven a treballar d'hora, i gràcies a l'experiència adquirida en aquest, podien créixer en l'empresa, incloent-hi l'increment salarial corresponent. Per això, els treballs eren duradors i les cotitzacions suficients, que permetien una pensió digna en jubilar-se.

Però ara als joves ens costa molt trobar treball, i quan ens trobem, les condicions laborals i els salaris no són els adequats. Moltes vegades són il·legals. A més, aprenem anys i anys, per tant, quan ens trobem amb una ocupació tenim uns 25-30 anys. Així mateix, els treballs actuals són poc sostenibles i els salaris sovint són ridículs.

Tot això sense tenir en compte la nova llei. Amb aquesta reforma, l'edat oficial de la jubilació es retardarà progressivament fins a aconseguir els 67 anys l'any 2027. El nombre d'anys a cotitzar també ha sofert canvis amb la nova reforma. Perquè en 2027 haurem de cotitzar 38 anys i mig.

Per al càlcul de les pensions es tindran en compte els últims 30 anys treballats. A més, ens beneficiaran i podrem deduir del càlcul els pitjors 24 mesos poc cotitzats. No hi ha preocupacions!

Només amb aquesta reforma aconseguiran reduir les pensions i anar al treball amb crossa, clar! Qui serà capaç de treballar tots aquests anys? Qui tindrà un treball permanent amb un bon sou per a poder cotitzar adequadament? Qui treballarà en el futur per a pagar les nostres pensions?

Desgraciadament, la resposta a qualsevol pregunta és “ningú”. Hauríem de sortir al carrer per a demanar que es garanteixin els drets dels superiors i unes condicions laborals dignes. Perquè hem de tenir l'oportunitat de viure una vellesa tranquil·la.

És clar que el sistema, tal com està i estarà, no és suficient. No funciona. Des d'Europa ja ens han avisat que aquesta forma en la qual estan plantejades les pensions és insostenible en un llarg termini.

Hem de reconstruir el sistema entre tots, impulsant polítiques de qualitat de vida dignes i sostenibles en la vellesa. Perquè tenim dret a una jubilació tranquil·la. Espero que algun dia l'aconseguim, tinc esperança!

Joana García, alumna de l'euskaltegi