En la sentència, la magistrada Vanessa Baraitser considera "provat" que Assange pot llevar-se la vida si s'extradeix que pot fer-ho; als EUA Assange estaria "pràcticament aïllat" perquè hauria de passar un llarg procés judicial i de confinament, la qual cosa perjudicaria encara més la prima salut mental d'Assange. Per això, ha rebutjat l'extradició. No obstant això, el magistrat ha rebutjat tots els arguments de la defensa per a no extradir a Assange, inclosa la motivació política de la persecució.

El grup legal que representa als Estats Units ha anunciat que presentarà un recurs contra la sentència de l'Audiència Nacional. Per tant, tot apunta al fet que el cas podria continuar en el Tribunal Superior de Justícia i en el Tribunal Suprem. De moment, la següent gran cita del cas serà el dimecres, quan se celebri la segona ronda. En aquest cas, serà el jutge el que decideixi si concedeix o no la llibertat condicional a Julian Assange.

Assange es troba en una presó d'alta seguretat a Londres, completament aïllat. Preocupats per la seva salut, uns 200 metges han publicat una carta en la qual alerten del risc de suïcidi. Nils Melzer, relator especial sobre la tortura en l'ONU, va assegurar que té "símptomes típics d'haver sofert una tortura psicològica a llarg termini".

Assange porta deu anys
a la presó sense llibertat. Primer, detingut a la seva casa; després, ha passat set anys sense sol ni aire fresc a l'interior de l'ambaixada de l'Equador a Londres. Va ser expulsat i detingut a l'abril de 2019 després d'una estratègia d'espionatge contra el periodista i els seus familiars i advocats –una empresa espanyola dedicada a la seguretat de l'ambaixada va col·locar càmeres i micròfons en totes les habitacions a petició dels serveis secrets dels EUA–.

En 2010, Wikileaks, amb l'ajuda de grans mitjans de comunicació, va publicar una de les més àmplies filtracions de la història dels documents "secrets". Més de 700.000 fitxers dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units, que van evidenciar les actuacions diplomàtiques i militars opaques i cruels de molts governs i estats. Entre altres coses, les tortures salvatges als presos d'Abu Ghraib a l'Iraq i diversos crims de guerra comesos per funcionaris públics estatunidencs. Entre els dotze morts es trobaven els periodistes de l'agència Reuters Saeed Chmagh i Namir Noor-Eldeen, entre altres.