En una mirada general, el Partit Socialista ha guanyat les eleccions, si, però des d'abril ha perdut uns 800.000 vots i tres escons. El Partit Popular, amb 22 escons més i més de 700.000 vots, ha destacat el paper del líder de l'oposició, però sense ser un partit de dretes hegemònic. El tercer partit, l'ultradretà Vox, ha estat el clar vencedor de la votació, en la qual Ciutadans ha votat. Després de passar la barrera dels tres milions i mig, Ciutadans ha triturat, i el PP s'ha acostat (Andalusia, Castella-la Manxa, Catalunya…) o s'ha imposat (victòria simbòlica de la Comunitat de Múrcia). Convé recordar, no obstant això, que la ultradreta no és nova en el Congrés dels Diputats. A diferència de molts altres moviments de la dreta populista europea, Vox prové en gran manera d'una divisió d'un partit de govern, el Partit Polsosa, que ha estat part del sistema.

Per a continuar amb la lectura general, l'espai Unides Podem també ha perdut vots: Uns 600.000 i 7 escons. Ha sofert una pèrdua important i la seva estratègia per a formar part del govern s'esquerda: es veurà quina relació tindrà amb els independentismes en el nou congrés en el qual els conflictes nacionals se centralitzaran. De fet, les possibilitats de democratització de l'Estat s'estan allunyant molt temps de Madrid. En aquest espai polític, el fracàs de l'operació Més País ha estat total (uns 550.000 vots, per sota del 2,5%). En el cas de Ciutadans, ha estat un clar perdedor en les eleccions generals d'enguany. Per darrere d'Unides Podem, ha perdut el 40% dels vots i, sobretot, ha perdut la posició central d'abril, en el procés d'elecció del president. En la pugna pel nacionalisme espanyol, Vox s'imposa i s'oblida de la seva suposada condició de centre liberal.

En els blocs de l'esquerra i la dreta, doncs, no hi ha hagut revolució, sinó l'enduriment del nacionalisme espanyol d'aquest segon bloc. A més, en la pugna contra l'enemic català intern, el PSOE s'ha unit durant la campanya electoral, en la qual el Partit Socialista pretenia atreure a sectors que s'havien anat al bloc de la dreta, mostrant una forta oposició a l'independentisme. És evident que no ho ha aconseguit i que, a canvi, ha aconseguit governar i, sobretot, ha dificultat la governabilitat dels pròxims anys.

Aquestes eleccions des d'Euskal Herria cobren especial rellevància l'esdevingut en altres nacions sense estat. A Catalunya, en el context de la sentència i de la resposta al Procés, l'independentisme ha tornat a créixer. ERC ha tornat a guanyar les eleccions espanyoles, fins fa poc, en les quals dominava el PSC, encara que ha perdut prop de 150.000 vots. Junts per Catalunya ha pujat en vots i s'ha fet amb un escó, deixant en evidència la fortalesa del sector polític que s'organitza entorn de Puigdemont. I la Cup, que es presenta per primera vegada a unes eleccions espanyoles (encara que en la convocatòria d'abril també es va presentar una part amb el nom de Front Republicà), obté dos escons. L'independentisme al Principat ha obtingut, en total, el 42,5% dels vots, la qual cosa manté la tendència ascendent dels últims temps. Però, per sobre d'altres lectures interessades, els que s'han posicionat clarament en contra de la independència (PSC, pp, Vox i C`s) no han arribat al 40%. El conflicte continuarà obert i la posició de l'espai d'En Comú serà determinant.

S'ha produït una novetat en la situació de Galícia. El BNG ha tornat a donar la volta al Congrés dels Diputats i el pp s'ha fet amb la victòria, tancant el lloc a Vox. El nacionalisme gallec vivia en els últims temps una profunda crisi, des que una part significativa del BNG (de la mà del carismàtic líder Xosé Manuel Beirás) es va unir a l'espai polític de Podem. Per primera vegada en molt de temps, en el congrés s'escoltarà també la veu del soberanisme gallec, al costat de Catalunya i Euskal Herria del Sud. Caldrà veure quin paper jugaran a partir d'ara les forces abertzales basques. Els 7 escons del PNB poden ser imprescindibles o menys centrals, segons les decisions que adopti el Partit Socialista. Les forces sobiranistes de la declaració de Llotja de Mar, entre les quals es troba EH Bildu, han obtingut 29 escons i poden formar una força significativa, però les diferències entre elles també són notables.

La repetició, per tant, ha tingut com a conseqüència una situació complicada. El nacionalisme espanyol s'ha mostrat reforçat en les seves formes més dures, alhora que les forces sobiranistes i independentistes han pujat. La política també es fa fora de les institucions, i les mobilitzacions a Catalunya cobraran especial importància, ja que no són gratuïtes. Està per veure quin camí seguirà el Partit Socialista per a tirar endavant en aquesta situació.

Iker Iraola Arretxe

Professor de la UPV/EHU. Grup de recerca Part Hartuz.