Sí. La declaració de la renda es pot presentar en basca, tant en la Comunitat Autònoma del País Basc com en Nafarroa Garaia, tal com ens recorda anualment la UEMA (Mancomunitat de Municipis Bascos) juntament amb diverses institucions públiques i ajuntaments. A més, es pot realitzar en basc en entorns no inclosos en UEMA. Moltes campanyes ens recorden que els ciutadans tenim la possibilitat d'utilitzar el basc en les relacions amb les administracions, ens animen a fer la primera paraula i les següents en basca, amb la finalitat de fomentar la relació amb les administracions en basca. En aquest cas també es tracta d'optar pel basc, ja que encara que el nombre de ciutadans que realitzen la declaració de la renda en basca any rere any està creixent, les dades no coincideixen amb els del coneixement i ús. Són significativament inferiors, ja que encara és escàs el nombre de contribuents que presenten la seva declaració en basca.

Quant a les dades de la Comunitat Autònoma del País Basc, a Guipúscoa el 19,23% de les declaracions presentades en 2023 van ser en basca, 77.738 en total. En Bizkaia es van presentar en basc un 4,8%, amb un total de 31.634. I a Àlaba, al voltant del 0,7% ho fa en basc. No he pogut obtenir dades sobre Navarra. A la llum de les dades, hi ha molt de marge de millora i caldria treballar estratègies per a revertir la situació, perquè el percentatge creixi cada any, perquè estic convençut que molts més de les dades tenen capacitat per a presentar declaració en basca.

Segurament molts euskaldunes es veuran estranys a les “retencions”, a les “deduccions”, a les “bases liquidables generals” o a les “bonificacions”, la qual cosa els generarà incertesa a l'hora de decidir fer la declaració en basca, màximament quan cadascun ha de fer el procés, sense comptar amb l'ajuda d'una altra persona, quan només té la pantalla de l'ordinador. Segur que amb els comptes de diners volen anar en castellà. Serà necessari una mica de pedagogia i suport per a empoderar als bascos en aquest camí.

La pròpia UEMA ens ha ofert una sèrie de pautes per a presentar en basca la declaració de la renda a través d'Internet, per telèfon, en entitats financeres o en assessories, i per a indicar que volem relacionar-nos amb Hisenda en basca.

Les institucions responsables de la Hisenda i de la recaptació també haurien de facilitar el procés, però hi ha diferències significatives entre elles. Per a això, seria d'ajuda que les hisendes explicitin que la declaració es pot presentar en basca. Haurien de fomentar, ajudar i premiar. En la Diputació Foral de Guipúscoa, per exemple, s'està tramitant la campanya “Amb Hisenda en basca”. Diuen que una de les principals aportacions d'Hisenda al desenvolupament social és la qualitat en la prestació dels seus serveis públics, la qual cosa hauria d'incloure facilitar als bascos l'ús dels serveis en basc. La pràctica i el model de la Hisenda de Guipúscoa pot servir per a estendre-la a la resta de territoris. Les administracions públiques han de mostrar una política clara i un compromís per a fomentar l'ús del basc, de manera que la ciutadania també ho faci.

El termini per a la declaració de la renda va començar la setmana del 8 d'abril en Hego Euskal Herria i romandrà obert fins a finals de juny. La declaració de la renda no serà una de les més tendres, però sí una de les més eficaces en l'extensió de les possibilitats d'ús del basc en tots els àmbits. A veure si any rere any som capaços de millorar substancialment les dades de l'ús del basc, fins i tot en aquest àmbit.

Rober Gutiérrez, professor de basc