En l'època dels macro-espectacles i macro-estímuls, habituals dels decibels i il·luminadors extrems, a poc a poc es va ampliant la demanda de les associacions de retorn dels nens amb autisme, fins i tot en les desfilades dels Reis Mags: ni la música, ni la il·luminació, ni la velocitat ràpida, realitzen amb calma una part del recorregut.
A Vitòria-Gasteiz, la multitudinària desfilada, en el qual participen més de 300 persones, va descendir el volum de música de carrosses en la part final del recorregut pensant en nens amb hipersensibilitat auditiva. A Bilbao, durant la recepció als Reis Mags celebrada el passat 5 de gener, es va apagar la música durant una estona. Les associacions d'autisme porten anys amb el clam, i cada vegada són més les que han adaptat part de la desfilada en l'Estat espanyol (a Catalunya, en una trentena de municipis): baixen la música i la il·luminació, o apaguen en directe, eliminen els efectes especials i els focs artificials o bengales, apaguen el micròfon, afluixen la velocitat de les carrosses… La festa de l'estímul es relaxa i el silenci i la calma.
Silenci també en les festes patronals
Un dels principals antecedents són les barraques. Cada vegada són més les tardes o els dies que es guarden, perquè els nens i nenes que són hipersensoriales puguin gaudir de les barraques en silenci i apagar la música i les sirenes, que en general són tan fragoroses. Darrere d'aquesta iniciativa també estan les famílies dels nens i nenes autistes, ja que el canvi s'ha produït per la seva lluita. Donostia, Bilbao, Barakaldo, Arrasate, Irun… són alguns dels quals juguen així, i aquest estiu s'han unit a la iniciativa les barraques de Vitòria-Gasteiz. “L'autisme és un trastorn invisible. Els sons poden sentir-se multiplicats per deu i les multitud d'estímuls poden generar ansietat; moltes famílies de nens amb trastorn autista decideixen no acudir directament a esdeveniments de molt de soroll”, deien a l'estiu des de l'Associació d'Autisme d'Àlaba, en celebrar la imposició de la mesura també a Vitòria.
Hem escoltat a més d'un dels pares del nen que té aquestes característiques: el volum de música tan alt i tan intens pot fer que el sistema central se saturi i es posi en crisi, que s'espanti, que s'agiti. Fins i tot pot ser dolorós per a ells. De fet, en ARGIA hem escrit recentment sobre el sofriment que sofreixen algunes persones pel soroll que generen els petards, bengala, traca, coets i altres dispositius pirotècnics.
De fet, el soroll va molt lligat a la manera en què amenitzem les festes. Podem preguntar-nos si sempre i en tot moment és necessària una pluja de decibels, efectes i estímuls perquè un espectacle sigui deliciós i atractiu.