“Absentisme laborala dona, gaur egun, enpresa horiek gurean soportatu behar duten lacres nagusi bat”. Són paraules de la patronal extretes d'una guia per a la gestió de l'absentisme en les empreses. No han dit res en relació amb el nou dret al treball que ha estat un dels temes principals de debat en els últims dies. És molt significatiu.

Potser necessiten temps per a analitzar el tema. O pot ser que aquesta llei no sigui necessària per a entorpir a tots, perquè saben que és a les seves mans fer dels reconeixements formals un dret real en el món laboral. Aquesta és la capacitat que els atorga la legislació laboral i la protecció política incondicional dels governs. Van tenir l'oportunitat de canviar aquesta possibilitat, però no ho van fer en la reforma de la reforma.

La divisió sexual del treball, la negació de la condició laboral a les cures que es realitzen en la llar, el no reconeixement de valor real als quals es realitzen en el mercat, la impossibilitat d'analitzar el dret a la salut laboral en funció de professions feminitzades i dones… són normes estructurals. Regles reals no escrites, perquè el capital no està disposat a assumir el cost dels drets econòmics i laborals que la modificació de tot això suposaria per a les dones.

La ministra del Govern d'Espanya, Irene Montero, va afirmar que “ha finalitzat el treball arrossegant-se pel dolor de la menstruació”. Em resulta difícil pensar que el cuidador que va al treball amb dolor d'esquena, o el netejador que treballarà carregat de pastilles per a alleujar els dolors que li produeix la polsera per la seva professió, pugui creure que així serà.