Fa tres setmanes van informar que anava a donar per finalitzada la seva marxa. Què us ha portat a prendre aquesta decisió?

Adela Bravo Pérez: El problema radica en les valoracions dels usuaris. És necessari realitzar una valoració econòmica de les persones usuàries i el Banc d'Aliments d'Àlaba sol·licita que aquesta labor sigui realitzada per treballadors socials. En l'associació no teníem aquest perfil i llavors ens dirigim a l'Ajuntament, perquè som una associació local.

Des de llavors hem passat per diferents etapes. Des dels serveis socials sempre se'ns ha dit que no era la seva labor. Després ens van dir que ens donarien un certificat de vulnerabilitat. Això és el que volíem: aconseguir un certificat que les famílies eren vulnerables. Però durant el temps que van estar per a emetre aquest certificat el nostre nombre d'usuaris es va duplicar, i vam veure que no podíem seguir així.

Mertxe Guillin Vaquera: El que estaven fent era un certificat de vulnerabilitat de les famílies, però no sobre la base d'una valoració econòmica, quan era el que demanàvem el banc d'aliments i nosaltres mateixos. Podem trobar famílies desestructurades, amb problemes d'addicció… que són vulnerables, però és possible que no siguin econòmicament vulnerables a rebre aliments. Enviaven aquí a totes les persones que els donaven el certificat de vulnerabilitat i des d'aquí les portàvem al banc d'aliments. Tot va pujar: va augmentar molt el nombre de famílies i vam veure que alguna cosa estava succeint. Les famílies que van venir, que abans havien quedat fora, superaven el barem que vam fer.

P.E.A. : Vam dir a l'Ajuntament que llavors no podíem seguir així perquè no teníem recursos i s'estava inflant la llista sense cap motiu. Des d'Alcaldia ens van dir que si això no valia, nosaltres podíem contractar a algú per a fer aquestes valoracions i després ens donarien una subvenció per a pagar-les. Ens va semblar una bona manera, i així treballem en el segon semestre de 2023. Es va treballar molt i es va tornar a valorar a gairebé 200 famílies.

M.G.V. : Vam haver de tornar a fer una valoració econòmica a totes les famílies per a veure si complien o no les condicions. Va ser una gran feina.

P.E.A. : D'aquesta manera, hem passat de 200 a 100 famílies, com abans. La persona amb la qual treballem ens va dir a l'octubre que deixaria el seu treball a partir de desembre. Llavors, al novembre ens dirigim a l'Ajuntament amb la previsió pressupostària per a l'any vinent. En aquest moment es va donar un canvi a l'Ajuntament, després de les eleccions, i ens trobem amb un tancament immens. Ens van dir que era massa car, però que pensarien. Llavors vam veure que la comunicació entre totes dues parts s'estava triturant.

M.G.V. : A més, el tracte rebut no va ser bo. Fins llavors no aconseguim que l'Ajuntament assumís el tema de les valoracions, però el tracte de la persona que portava l'àmbit de l'acció social sempre va ser bo, fins llavors. Fem un treball voluntari, i vam veure que el treball que vam fer estava sent arruïnat i això ens va fer sentir malament.

P.E.A. : Sempre s'ha acusat els bancs d'aliments de ser “cues de fam”. No sé què prefereix la gent, fer cua o passar fam.

L'Ajuntament li va proposar un conveni amb Creu Roja perquè les valoracions dels usuaris passin a les mans d'aquesta institució.

M.G.V. : Quan es van negar al nostre pressupost ens van dir que anaven a valorar altres opcions, però que en cap cas ens donaven aquest pressupost.

P.E.A. : Nosaltres vam estar darrere d'ells a partir d'aquí per a preguntar-los què anaven a fer.

M.G.V. : Vam haver de perseguir-los…

P.E.A. : reunió amb Creu Roja, retard posterior de la reunió…

Mentrestant, seguien vostès treballant?

M.G.V. : Continuem amb les valoracions anteriors i demanem al banc d'aliments una pròrroga de tres mesos. L'Ajuntament coneixia aquesta pròrroga, sabia que el banc d'aliments ens deixaria fins al mes de març sense realitzar noves valoracions.

P.E.A. : En el cas de les persones nouvingudes era clar que anaven a entrar perquè venien sense res. Però hi ha una altra gent que en el seu moment recollia aliments, que després va deixar de rebre i que ara, com la situació econòmica ha empitjorat, demana que es torni a recollir. Per a això sí que és necessari fer una valoració, i no ens atrevim a incloure a aquesta gent, perquè no podem fer valoracions.

M.G.V. : Quan l'Ajuntament ens va dir que les valoracions les realitzaria Creu Roja, quedem a l'espera de la resposta d'aquesta institució. El temps va passar i ens van dir un dia per a dir-nos que sí, que Creu Roja assumiria les valoracions i que des d'allí ens cridarien per a una reunió.

P.E.A. : Aquesta va ser l'última notícia. A la fi de febrer enviem un missatge de WhatsApp indicant que des de Creu Roja no rebem anomenades. Llavors els vam dir que al març faríem l'últim repartiment si abans no teníem notícies, perquè era el venciment que acordem. No rebem cap resposta. Des de l'Ajuntament ara diuen que no van tenir cap comunicació per part nostra, i no és cert. Ara diuen que això no val, que no val el que publiquem en les xarxes socials, però ho utilitzen per a donar una resposta.

Quina és la situació en aquest moment?

M.G.V. : No veiem solucions i hem decidit tancar-les per falta de comunicació amb l'Ajuntament i per mala relació (sempre estem esperant), tal com hem comunicat en les xarxes socials.

Jo personalment esperava que l'Ajuntament, en veure la nostra nota de les xarxes socials, es posés en contacte amb nosaltres per a assegurar-nos que això era així. Però no, s'han limitat a fer una nota de premsa.

No s'han posat en contacte amb vostès des de llavors?

M.G.V. : En cap moment hem tingut cap comunicació pel seu compte.

P.E.A. : Veiem que hi ha moltes inexactituds en les coses que han publicat. Alguns ens han fet mal. A mi personalment m'ha fet molt de mal sentir que la nostra inquietud es deu a un nou programa del Fons Social Europeu, que podria fer que ens quedem sense usuaris. Si us plau, no haver d'existir l'objectiu de la nostra associació. Ens encantaria no tenir usuaris.

Veuen bé l'alternativa plantejada per l'Ajuntament amb Creu Roja?

P.E.A. : Sí, seria possible. És qüestió, quant hauríem d'esperar? El que hem vist és que no es valora el treball que fem, que no ens volen. La de Creu Roja podria ser una bona opció, però no sabem de què parlen, d'un conveni d'un any? Una mica més llarg? No ens han preguntat com ho faríem nosaltres, res. Ha estat més: “Sou incòmodes, ves-te per aquí”.

Marisa Fernández Pallas: Es tracta d'una negociació unilateral en la qual no s'ha consultat res quan hauríem de ser el punt de partida.

P.E.A. : Estem parlant de valoracions, però hem de posar més detalls, i el que sabem és del que estem parlant.

La seva activitat finalitzarà al març. Què passarà a partir d'ara?

P.E.A. : El regidor diu que el banc d'aliments ha de dir el que passarà ara amb les famílies, i això no és així. El banc d'aliments proporciona aliments a les associacions que compleixen una sèrie de requisits perquè les distribueixin.

Com funciona el banc d'aliments? I quin paper ha exercit fins ara l'Associació d'Ajuda?

P.E.A. : La distribució d'aliments no la realitza el banc, sinó les associacions. A Amurrio només ho fa Laguntza i a Llodio no ho fa ningú. L'associació estableix un conveni amb el banc en el qual els aliments es porten i es distribueixen. L'impacte es deu
a la qüestió de les valoracions. A nosaltres sempre ens ha fet vergonya fer valoracions. Al cap i a la fi, som voluntaris i demanem a la gent que ens despulli, dient quant cobra i en què gasta els diners. L'Ajuntament té accés directe a aquestes dades. A més, molts usuaris també han rebut ajudes d'emergència social de l'Ajuntament, per a això l'entitat local ha hagut de realitzar una valoració.

M.G.V. : Aquesta activitat la realitzen les treballadores socials municipals en altres municipis, però a Amurrio no.

Amurrio és l'excepció?

P.E.A. : Segons el Banc d'Aliments, l'Ajuntament d'Amurrio és l'única excepció quant als llocs en els quals s'alimenten.

P.E.A. : En aquest moment, encara que hi hagi un canvi d'actitud per part de l'Ajuntament, veig difícil reiniciar l'Ajuda. Algunes coses, quan cauen, no poden aixecar-se de nou.

M.G.V. : Si en veure la notícia en les xarxes socials s'haguessin posat en contacte amb nosaltres o han donat una aproximació… però no s'han posat en contacte amb nosaltres per a saber si el publicat en les xarxes socials és així.

P.E.A. : El 20 de febrer se'ls va informar que l'últim repartiment d'aliments es realitzaria al març. Llavors haurien de dir alguna cosa. Però no ens han dit res.

M.G.V. : No s'ha intentat tramitar res. Ens diuen que no vam dir res per les vies oficials, però nosaltres teníem el costum de parlar amb ells a través de WhatsApp o cara a cara.

L'associació Laguntza ha complert 20 anys de trajectòria. Com ha evolucionat durant aquestes dues dècades? Ha canviat molt la situació a Amurrio durant aquest temps?

P.E.A. : La situació ha millorat molt. Abans ens limitàvem a cobrir els forats. Avui dia jo crec que a Amurrio hi ha necessitats, però no hi ha fam. La recollida d'aliments permet a les famílies destinar els diners destinats a això a altres coses: material escolar infantil, roba, etc. Però no crec que la gent es quedi sense aquesta ajuda.

M.G.V. : Excepte nouvinguts. Molts d'ells manquen de paper i, per tant, no tenen dret a cap altra ajuda. Així les coses, per a aquesta gent l'ajuda alimentària sí que és fonamental.

P.E.A. : Nosaltres l'única cosa que demanàvem era que estigués empadronat a Amurrio. Amb això, ens semblava indiferent el paper que tenien o no tenien.

Podríem parlar del programa del Fons Social Europeu. Aquest programa abans donava aliments, però enguany sembla que aquest fons ha preguntat a tots els països si prefereixen donar aliments o diners, i sembla que Espanya ha apostat pels diners. D'aquesta manera, se li han adjudicat 100 milions d'euros perquè tramiti els que s'han lliurat a Creu Roja. 95 milions en targetes i 5 milions en comissió per gestió.

A través d'aquesta ajuda, les famílies amb menors al seu càrrec rebran una ajuda econòmica, si bé encara no s'ha determinat la seva quantia. Això és, com suggereix l'Ajuntament, la qual cosa a nosaltres potser ens crea malestar, entenent que aquest programa pot fer que la gent no necessiti el que nosaltres fem.

M.F.P. : Ens quedarem sense treball (riures).

M.G.V. : Tanmateix, això està molt pendent. La realitat és que a l'abril 95 famílies no rebran aliments i ningú farà res.

P.E.A. : Després al maig sembla que es començarà a lliurar aquesta targeta, però està per veure en quines condicions.

M.G.V. : De moment no hi ha més informació i, veient a quin ritme van les coses, no creiem que sigui tan aviat.

P.E.A. : Finalment, volem aclarir que el pressupost que presentem a l'Ajuntament era anual, mentre que l'anterior era de sis mesos. D'aquí la pujada entre la primera i la segona.

M.G.V. : Però el que està darrere és si s'aposta o no per això. És car, segons què? Un pressupost de 9.000 euros per a un ajuntament com el d'Amurrio no és molt, la clau està a voler fer-ho. Hi ha diners, és qüestió d'on es dirigeix.

Sembla que són només els nostres usuaris, no veïns d'Amurrio. Al principi ens deien que no anaven a fer valoració perquè no anaven a treballar per a l'Ajuda. Si la mentalitat de l'Ajuntament és que això és treballar per nosaltres i que els usuaris són responsables de nosaltres i del magatzem d'aliments, i això no és així. Són ciutadans i ciutadanes que viuen a Amurrio, i jo diria que el departament d'acció social té alguna cosa a dir i fer en aquest àmbit. Nosaltres som una eina que podria funcionar molt bé si hi hagués una bona relació.

P.E.A. : Cal assenyalar que juntament amb l'Associació d'Ajudants es tancarà el rober. Allí recollim i condicionem la roba per a vendre-la a preus molt simbòlics.

D'aquesta manera, la gent pot portar roba i utensilis de casa que ja no utilitza, sabent que tindran una segona vida. No és tan fred com entrar en un contenidor. A més, ofereix a la gent la possibilitat d'accedir a roba barata, que és un altre tipus d'ajuda.

M.G.V. : Els diners que sortia de l'arropatín sempre s'ha destinat a comprar més aliments per a completar el que rebíem del magatzem. Per això, si no farem recollida d'aliments, aquesta botiga ja no té sentit.

Finalment, volem deixar clar que no volem entrar en contacte amb l'Ajuntament, però volem llançar la nostra versió. Hi haurà gent que entengui, que no entengui… però el més dur per a nosaltres és deixar sense menjar a 95 famílies a l'abril, quan l'Ajuntament no ha arribat a plantejar-lo.