- Immediatament després de la presentació del Projecte de Llei d'Educació de la CAPV, el nou text ha rebut nombroses reaccions, entre les quals es troba la denúncia que el servei públic educatiu basc equipés totes dues xarxes (en detriment de la xarxa pública), la falta d'un model generalitzat d'immersió lingüística i la insuficiència de les mesures antisegregadores.
“El projecte de llei d'educació necessita més basca”
Els sindicats reafirmen la crítica realitzada pel Consell d'Euskalgintza: no s'ha recollit el model d'immersió generalitzat (tampoc s'han superat els actuals models A, B i D). És curiós, el PSE ha criticat justament el contrari: la nova llei pot obrir el camí per a superar els models lingüístics actuals, i no està d'acord amb això.
El Consell també ha trobat a faltar instruments per a mesurar adequadament la competència lingüística, i ha mostrat la seva preocupació perquè el projecte de llei “no especifica com s'ha d'interpretar el sistema multilingüe, com ha d'aplicar cada centre educatiu, ni com serà l'exposició en cada llengua. Determinar les hores mínimes d'exposició és fonamental perquè les noves generacions puguin euskaldunizarse”, ha recordat. Ha valorat positivament la necessitat que els alumnes i alumnes aconsegueixin el perfil de sortida B2 en basca en finalitzar la llengua obligatòria i el “reconeixement del coneixement de la cultura basca”.
CCOO diu que creure que l'Escola Cristiana complirà el principi de laïcisme és “absurd”. STEILAS diu que “serà difícil que els centres concertats siguin laics, gratuïts o euskaldunes perquè cal respectar la identitat del centre”
“Equipés la xarxa pública amb la xarxa concertada”
Tant els Acords com els sindicats STEILAS, ELA i CCOO s'han mostrat especialment crítics amb el Servei Públic d'Educació Basca que ara recull la Llei (tot centre d'aquest servei rebrà un finançament públic del 100%): STEILAS i CCOO han denunciat que en aquest servei s'equipés la xarxa pública i la xarxa concertada i que “perpetua el sistema educatiu que es divideix en tres xarxes”.
Critiquen que la llei no regula les condicions laborals de l'educació pública, que no s'obre la possibilitat d'incrementar la inversió educativa, que el consell que es crearà per a negociar els drets dels treballadors de l'escola pública i del personal concertat en la mateixa taula no és efectiu i que no s'obren “vies reals” per a publificar els centres concertats. “No es prenen mesures reals perquè l'escola pública basca sigui l'eix central del sistema educatiu i es fomenta la competència entre els centres”, diu STEILAS.
En la lluita contra la segregació, els tres sindicats manifesten que no s'afronta realment el problema de la insuficiència de les mesures definides i estructurals (subratllant, per exemple, que no s'ha creat una única oficina pública municipal de matriculació).
CCOO diu que creure que l'Escola Cristiana complirà el principi de laïcisme és “absurd”. En aquest sentit, STEILAS diu que “serà difícil que els centres concertats siguin laics, gratuïts o euskaldunes perquè cal respectar la identitat del centre”.
El sindicat LAB valora més positivament la necessitat de concretar i desenvolupar més mesurades per a posar l'escola pública en el centre i lluitar contra la segregació, però assenyala que les aportacions realitzades pel propi sindicat s'han recollit en el projecte de llei: “s'han determinat els requisits a imposar als centres que rebran fons públics, s'ha creat una unitat administrativa per a controlar que no es cobren les quotes, s'ha recollit com falta de doctrina, que els processos de publificación dels centres de titularitat privada es realitzaran de manera consensuada amb els centres, i que s'aprofundiran en el model educatiu i que el projecte de la competència d'educació perquè té que ha de s'aprofundirà en el model general”.
EH Bildu: "El Servei Públic ha quedat ben regulat i ben definit, amb les obligacions ben definides. s'exposen les mesures clau contra la segregació i a favor de la inclusió"
“Veiem canvis fonamentals”
EH Bildu ha vist amb bons ulls els canvis que s'han produït des del primer esborrany de l'avantprojecte de llei fins al projecte de llei aprovat en el Consell de Govern. “Veiem canvis fonamentals en la bona direcció”, ha afirmat el director del programa d'EH Bildu, Pello Otxandiano, qui ha subratllat que el Servei Públic d'Educació Basca ha quedat “ben regulat i ben definit” i que “els deures estan ben expressats”. En el nou text “s'exposen les mesures clau contra la segregació i a favor de la inclusió, relatives a l'índex de vulnerabilitat o a l'accés dels alumnes”, afegeix. Considera que s'han recollit “mesures concretes per a arribar a la gratuïtat real” i que s'ha “definit i millorat” l'apartat relatiu al model lingüístic.
Diu que aquesta llei és “una oportunitat històrica” i que veuen com millorar: que el projecte de llei saltarà al Parlament Basc, “EH Bildu presentarà esmenes, perquè l'objectiu és aconseguir la millor llei”. Aquesta mateixa setmana ha anunciat una major lectura del projecte de llei.
En l'article titulat “Del primer esborrany de la Llei d'Educació de la CAB s'ha modificat al projecte de llei i no s'ha modificat” s'han explicat els detalls del nou text.