La reflexió que avui volem compartir ve de la preocupació per la direcció que hem pres últimament com a poble. La legalització de l'Esquerra Abertzale i la decisió d'ETA d'abandonar la lluita armada exigien un procés de reubicació, tant per a nosaltres com per a l'enemic. Com en molts canvis, moltes inquietuds i dubtes van sorgir amb el rumb que anava a prendre aquesta “nova època” que tant s'esmentava. No obstant això, com de costum, avanci!
A alguns ens va tocar fer aquest recorregut en època d'il·legalització, a uns altres ens va tocar exercir el paper de representació de veus que durant anys han romàs silenciades en les institucions, i altres l'estem fent en l'actualitat. Assumim aquest repte amb tota la il·lusió i la força. Havíem clar d'estar en les institucions podia servir per a l'alliberament nacional, sense plantejar-nos mai com a objectiu. Perquè sabem que aquestes institucions són els instruments més eficaços de què disposen els Estats opressors per a aixafar i erradicar a aquest poble.
"El debat no és si les institucions sí o no, sinó per a què, d'on, com i amb qui"
En aquest context, la clau està a posar les institucions a la disposició de la ciutadania, mentre denunciem el seu caràcter patriarcal i jeràrquic. Utilitzant la transparència i la participació per a donar suport a la transformació social i repartir el poder. Aquest tipus de projectes s'han multiplicat per tots els racons d'Euskal Herria. Per contra, quan hem compartit i teixit aquest poder institucional amb els moviments populars que són la base de la construcció nacional, hem tingut resultats efectius, per citar Udalbiltza, UEU, o alguns UEMA.
Al mateix temps, les institucions tenen els seus propis riscos i paranys. Com en tots els camps de poder clàssics, el temps i la inèrcia ens porten a la comoditat i a funcionar sobre els paràmetres del sistema, si no estem atents. Aquesta és una realitat que ens preocupa especialment. Com a exemple, en aquesta època en la qual tenim més electes abertzales, defensem amb menys força els instruments creats per a la construcció nacional abans que es creessin, en el cas de Gaindegia, fins a la seva dissolució.
Creiem que el procés popular es pot equiparar a la metàfora d'una bicicleta, en la qual dues rodes són imprescindibles, la institucional i la dinàmica popular. L'eix tractor de la bicicleta estaria en el rodete de la dinàmica popular, fent que l'altre es mogués i le dara força.
El debat no és si les institucions sí o no, sinó per a què, d'on, com i amb qui. En lloc de treballar en els marcs que marquen Madrid i París, hem d'acordar, construir i treballar la nostra pròpia Agenda Basca. És a dir, en les assemblees dels pobles i barris estudiant i construint aliances amb el poble. Escoltant. La generació del poder des de la base.
"Els militants que estem en les institucions, necessitem la força tractora i el nord de la dinàmica popular"
No és casualitat el desequilibri entre gènere i edat que es dona en aquest àmbit. Sembla que si no és per la llei, en les institucions, en les estructures dels partits i en les assemblees, predominen els homes de més d'una edat, reproduint un model patriarcal caracteritzat per la immediatesa, els resultats, la racionalitat, l'ordre, les jerarquies i la falta de vigilància. Aquesta impossibilitat de desfer aquest ser ens fa impossible competir en el poder a identitats i subjectes (tant nacionals com calcigats pel capitalisme heteropatriarcal) que el sistema ens situa al marge. Per a aconseguir una Euskal Herria feminista, socialista i euskaldun, no podem considerar aquestes institucions com l'únic eix de la nostra lluita. L'èxit de la construcció d'Euskal Herria només vindrà de la col·laboració i l'apoderament d'aquests diversos àmbits i subjectes.
En canvi, en els moviments populars que han de ser la base de la nostra lluita, la qual cosa hem vist en les últimes dècades ha estat exemplar. Des del moviment feminista fins als moviments de l'habitatge, la llengua o la defensa de la terra, està fent una aposta decidida per garantir la diversitat i la cura de la militància. Basant-nos en el debat democràtic, en l'opinió crítica, en la desobediència, en el treball comunitari i en l'acció directa, s'està treballant en un treball profund del poder i de les relacions que genera. Per tant, els militants que estem en les institucions, tenim la força tractora i la força nord de la dinàmica popular. Més enllà de la racionalitat, reflexionant, sentint i actuant des de les entranyes i els cossos col·lectius. Lligant a la terra.
Subscriuen el següent article:
Garbiñe Elizegi
Expe Iriarte
Mirin Legorburu
Xabier Isasi
Onintza Enbeitia
Xabier Alvarez d'Arkaya
Aritz Azkona