- Li has comprat al teu fill un rellotge intel·ligent per a saber on està, o no el deixes només, per por de que no jugui amb responsabilitat? En The Guardian es diu que la generació jove és la més controlada de tots els temps, i no és tan estrany veure supervivents adults que ja són majors d'edat.
Critiquem que els nens i els joves passen molt temps a casa (i en Internet) i poc al carrer, però al mateix temps els restringim les llibertats, els limitem i els tanquem espais, han dit els periodistes del periòdic The Guardian, experts en cultura digital. Diuen que els adults en la nostra infància passàvem hores amb bicicleta pel barri, però que aquests adults avui dia posen als seus fills i filles dispositius GPS per a saber on estan, que els posen controls regulars i que exploren les xarxes socials que utilitzen, que la generació anomenada Z és la més monitorada per part dels pares.
En definitiva, si alguns dispositius i tecnologies no han creat la necessitat i l'addicció de tenir als nens permanentment monitorats.
Les pròpies pors, el desig de protegir els fills, la falta de confiança, la intenció d'assegurar que faran el camí correcte… a vegades ens porten a controlar massa als fills i filles, i encara que és lògic i natural preocupar-nos per ells, l'excés de control pot tenir efectes negatius aparents. Els experts diuen que evitar totes les frustracions, problemes, dolors i malestars no permetrà al nen desenvolupar estratègies per a afrontar-los; és més, no aprendrà a tolerar els mals esdeveniments de la vida; tampoc afavorirem l'autoestima, la confiança i la seguretat; ni què dir en l'autonomia i independència, ens convertirem en persones subordinades.
La supervisió, l'acompanyament, l'assessorament, l'ajuda, l'ensenyament… està bé, però manipular, decidir per ells o no donar-los autonomia no és el camí, també cal deixar-los fallar, diuen els experts.
El professor Lagun conta que la seva mare va acudir l'altre dia a demanar al professor que canviés de nota al jove que estudia en la universitat.
A la universitat i al metge, amb els pares
El tema ha sortit del nostre grup d'amics, i cadascun ha pres exemples de fills sobreprotegidos, que han donat una idea de fins a quin punt està estès. És curiós, a més, que els exemples no han estat de nens, sinó de fills que ja han arribat (deurien) a l'edat adulta. La mestra Lagun conta que la seva mare va acudir el passat dia a demanar al jove que estudia en la universitat que canviés de nota; el metge ha relatat que en més d'una ocasió els ha passat als pacients més joves (i no tan joves) i que la pregunta ha estat resposta pel pare que té al costat, fins al punt que la pregunta ha de ser resposta pel pacient (que sol estar callada i afable), no pels seus pares.
Més sobre el tema: Nens massa protegits. A la disposició dels fills