argia.eus
INPRIMATU
Erkoreka esmenti: els projectils foam no reboten
  • La pròpia policia ha explicat que aquests projectils tenen més "precisió" i toquen on s'apunta. És dubtós, per tant, el que ha dit la consellera de Seguretat, qui recentment ha assenyalat que el jove que s'ha ferit en l'ull en els Carnestoltes de Tolosa estava "participant en els disturbis" per a justificar l'atac de l'Ertzaintza.
Gedar @GedarLangileKZ 2024ko martxoaren 07a
Argazkia: Arabako Alea

Les últimes declaracions de Josu Erkoreka sobre els atacs de l'Ertzaintza en els Carnestoltes de Tolosa (Guipúscoa) han aixecat pólvores. En la nit de Zaldunita, l'Ertzaintza va carregar contra la multitud que celebrava els Carnestoltes i va ferir a tres joves utilitzant projectils foam. Un d'ells, un villabonés de 16 anys, va ser ferit en l'ull per la policia. Doncs bé, l'últim que ha dit la consellera de Seguretat del Govern Basc per a justificar l'agressió de l'Ertzaintza és que el jove que la Policia havia ferit en l'ull havia participat en els suposats "incidents" que es van produir al carrer aquesta nit.

"La principal conseqüència és que la persona ferida no era allí per casualitat, que no estava passejant, [...] que no es veien incidents i marxaven. Estava dins dels conflictes", ha dit Erkoreka. D'altra banda, la consellera ha afirmat reiteradament que l'Ertzaintza no va disparar directament contra el jove villabonés: un projectil de foam, pel que sembla, va colpejar a l'altre al braç i "va rebotar".

Detall dels projectils Foam: Catalunya

No obstant això, les explicacions de la pròpia policia en molts llocs desmenteixen la versió d'Erkoreka i les fonts policials. Són significatives les explicacions donades en relació amb les mesures adoptades a Catalunya. Des d'abril de 2014, els mossos catalans tenen prohibit l'ús de pilotes de goma. La mesura la va prendre el Parlament català després de perdre l'ull en 2012 la barcelonina Esther Quintana, després que la Policia li colpegés amb una pilota de goma. A la Policia Espanyola i a la Guàrdia Civil no se'ls va imposar aquesta prohibició, però sí a la força autonòmica de policia. Per això, els mossos van començar a utilitzar els projectils foam.

Segons un article publicat pel Govern d'Espanya en 2019, la pròpia Policia va explicar que llavors els projectils de foam són "més exactes" i no "reboten": "Per això no són perillosos per als ciutadans". No obstant això, la Policia autonòmica catalana va adquirir els projectils foam molt abans: els va comprar en 2011, amb motiu d'una final de la Copa del Rei.

Els fets i mesures catalanes van revelar que els projectils foam tenen un diàmetre de 40 mil·límetres i estan fabricats amb material viscoelàstic. Com a peculiaritat van destacar la precisió d'aquests projectils. Així ho va recollir Euskaltel en 2021, per exemple: "A l'ésser un projectil de precisió, les lesions que provoca són conseqüència d'un impacte directe i no d'un rebot incontrolat".

Entre molts altres, al febrer de 2021, una persona va perdre un ull per un projectil foam: els mossos van atacar a Barcelona en protestes contra l'empresonament de Pablo Hasel. En aquella època, així ho va advertir l'advocat del ferit: "És evident que el foam ha estat projectil. És un tipus de projectil que impacta on s'apunta".

Igualment mortals

Iñigo Cabacas va ser assassinat per l'Ertzaintza en 2012, a Bilbao (Bizkaia), per un pelotazo. Al gener de 2014 es va limitar l'ús de les escopetes per a llançar pilotes en la Comunitat Autònoma del País Basc, que teòricament només poden ser utilitzades per les unitats especialitzades de la Brigada Mòbil i "en situacions excepcionals". L'Ertzaintza, per tant, pot continuar utilitzant pilotes de goma: el mateix diumenge, els agents es van enfrontar als manifestants que estaven recordant als treballadors assassinats en la massacre de Vitòria (Àlaba) i van utilitzar pilotes de goma i projectils foam contra ells.

Després de l'assassinat de Cabacas, el Govern Basc va ampliar l'ús dels projectils de foam. Les autoritats i les fonts de policia han fet entendre en diverses ocasions que els projectils foam no són tan "nocius". Però això està lluny de la realitat, i els casos d'onze persones ferides amb aquestes armes ho demostren, com els de Tolosa.

Tecnalia ha realitzat recentment un informe sobre els projectils de foam a petició del Departament de Seguretat del Govern. Berria ha recollit algunes conclusions: els projectils de foam tipus SIRX poden ser letals si es tiren a menys de deu metres. "Els tècnics van explicar en aquest informe que és molt difícil mesurar el risc d'aquesta mena d'armes", van afegir en el periòdic. També van recollir algunes paraules d'aquests tècnics: "Els projectils menys mortals poden causar danys greus o mortals si es toquen parts del cos com el cap".