-No hi ha dubte que ho van portar a tots. Cada llavor és una i una. La conseqüència de la hibridació o mescla d'un pare i una mare. Mai es generarà una còpia d'aquesta. L'única manera de generar còpies o clons és la hibridació controlada. Pot ser que alguna vegada hagis vist l'híbrid F1 en alguna bossa de llavors… Aquesta és l'única manera de fer les mateixes llavors que produiran les mateixes plantes. Per contra, les llavors convencionals procedeixen generalment de la mescla sexual de la mare que donarà el fruit que transporta al pare i a la llavor desconeguts. Potser li sembla a vostè conegut el pare desconegut i el de la mare coneguda, més conegut si busca benedicció des de l'església.
Per tant, com cada llavor és una i única, la benedicció que cada individu rep no tindrà cap efecte sobre les altres llavors. La benedicció és una benedicció; no és, com diu el poeta Beñat Sarasola Santamaría, l'esternut del migdia del ratpenat. Serà beneït el que s'hagi mullat per la gota d'aigua que separa el camí del miracle. Com el que rep la gràcia de la benedicció és un germen, i com totes les llavors són les primeres en el camí de la creació de la planta, el seu primer treball és crear arrels i colpejar i perforar la terra el més forta possible, aquesta gota d'aigua despertarà el seu desig de germinar-la, despertant el nucli de la nova planta que dorm en el seu si. L'aigua crea noves cèl·lules i fa saltar la vena, i si l'aigua és beneïda, si l'aixecar-se i redreçar-se és més pectoral, més fort, més valent, més verdós, més cordial, més fort, més tibant, més ferm, més ferm, més ferm, més ferm, més ferm, més ferm, més ferm, més ferm, més ferm, més ferm.
No t'oblidis, pel diable, de beneir ni una sola llavor. Sento pietat per la planta que seguiria d'aquesta llavor: una ovella negra del ramat que pertorba, sacseja, arrenca, sacseja, insurrecciona i excita tot el camp; un fals xai que mai va llepar la seva mare, un unicorn d'ulls buits, el gos més cremat del llogaret, un miserable gall d'esperons esperons, un pal de porcs. L'escarabat que treballarà en el camp el que farà en breu serà el seu. Al purista també se li avançarà el treball de neteja, si aquesta llavor ha estat degudament beneïda.
No em facis la maledicció de saba de no haver xopat ni una sola llavor d'aquell aigua miraculosa de Santa Engracia, que es va convertir en quaranta ungles, sense pegar ni jugar mai. Un dia que no podràs tornar a viure des d'aquest moment i que continuaràs vivint, com deia el poeta frare Bitoriano Gandiaga Artetxe, si no vols que la teva ànima, per part seva, viva de ràbia.
PS Ruégole, si us plau, que cap zopajero d'assegurances llegeixi això, perquè no et beneeixin amb algun “dubte de llavors” o amb algun àlies més astut que resistís mai a les llavors.