Virgili era un poeta que va estudiar medicina i ciències de la naturalesa. Recopila gran quantitat d'informació sobre l'agricultura d'Arl-kantak. Mira com va traduir el que ell deia, Andima va aprendre filosofia, teologia i dret canònic: “Cal investigar les estrelles perquè són les que ens ensenyen les èpoques de sembra”. Jugaria una bona postura quan Andima ho coneixia, a la seva casa natal d'Elantxobe i escoltant les hortes de nombrosos convents que va estudiar i va ensenyar. Les estrelles ens ensenyen les estacions de sembra, i una pot dir també de la resta de treballs. Això és, aproximadament, el que avui es coneix com a agricultura biodinàmica. Però amb cura, ja que hi ha algun doctor de la universitat que es veurà afectat.

L'època de sembra té dues, novembre i juny. En tots dos se sembren plantes que han estat aliments bàsics de la nostra alimentació: al novembre, per l'est, pel territori de Virgili, vam portar cereals, entre ells el pa o el blat (Triticum aestivum), i al juny per l'oest, Andima va morir exiliat de la zona, el blat de moro portat (Zea mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la cubita (Cubita).

Aquest últim trio és l'època de sembra, sembra, sembra, sembra, sembra, sembra, sembra i sembra. El mes de juny es diu també sembra, vinya, raig, pera, edat real, birba, maig nou, pinta nova, rem, esquer i cervesa; és l'època en la qual arriba l'ordi sembrat en la sembra de novembre (Hordeum distichon). Després vindrà el blat, juliol, època d'arribada del blat. I juliol porta el nom del mes de la collita major, perquè el pa es recull llavors.

Els cultius d'ordi, blat, etc. es colpegen o s'engruixen en l'era; treball d'estiu per a passar l'hivern sense fam. Diu Virgili: “Moltes coses es fan millor en la nit freda o quan les estrelles del matí esquitxen els camps amb el nou sol. A la nit es tallen millor els cèrcols febles i les venes seques; a la nit mai falta la rosada estel·lar. (…) En la força de l'estiu es recol·lecta el blat vermellós, i en aquest moment l'era també abunda la collita bronzejada. Arada nua i sembra nu. L'hivern provoca la mandra de l'agricultor. Es dona en el rigor del fred quan els baserritarras gaudeixen del recaptat i es conviden a unes festes alegres, com sembla un hivern brillant que allunya les cures”.

Sembra les llavors i gaudeix els dies més llargs de l'any.