El Govern Foral considera que el projecte està lligat al desenvolupament econòmic per a la protecció de l'ocupació, la cohesió territorial i el medi ambient en les zones rurals. Des del Govern es diu que en Magnesites Navarreses, en Esteribar, treballen 240 persones i en els seus treballs indirectes de tornada.

La plataforma Erdiz Bizirik de Baztan, que s'oposa a aquest projecte en gairebé dues dècades, denúncia que Magnesites Navarreses pertany a la multinacional francesa Roullier, i que en relació amb aquest projecte, la qual cosa interessa o no als habitants de Baztan es decideix a París. Segons l'associació, l'impacte més desfavorable seria per a les 80 famílies de ramaders que operen en Erdiz, però el projecte afectaria els 270 ramaders que operen en tot el Baztan. Afegeix que una vegada esgotada la mina no seria possible recuperar els prats.

La prada d'Erdiz té 476 hectàrees, és la més gran del Baztán i la de major qualitat. La meitat d'ells s'utilitzen com a aliment per al bestiar, i en aquesta meitat es pretén construir la mina. El sector primari de la Vall de Baztan continua concentrant prop del 15% de l'economia.

El mineral de magnesita és escàs a Europa i, a més de l'ocupació, Magnesites Navarreses i el govern foral estan utilitzant aquest argument per a impulsar la mina. Segons el Govern, a Eslovàquia, Grècia, Àustria i Navarra es produeix el 6% de la magnesita mundial. Per això, molts col·lectius denuncien que en aquesta mena de projectes manen en Navarresa multinacionals.

La majoria dels baztaneses també en les eleccions

Els baztaneses han mostrat el seu rebuig al projecte en moltes formes. En Elizondo s'han dut a terme nombroses mobilitzacions reeixides i el passat 22 d'abril es va emportar a Pamplona l'oposició a la mina, reunint més de 2.000 persones en la trama urbana.

La gran oposició al projecte també es veu reflectida en els resultats electorals del 28 de maig: el 80% dels votants van votar als partits que s'oposen al projecte, segons ha publicat la URL 0. La Conferència dels Baztaneses va voler convocar un referèndum en la passada tardor, però la Delegació del Govern d'Espanya a Navarra el va prohibir.

Juntament amb la mina Magnesites, el Govern Foral ha considerat d'interès general altres dos projectes econòmics: Projecte de fusió i laminació d'alumini per l'empresa Urrizmendi en Uharte-Arakil i ampliació de les instal·lacions i línies de l'empresa d'Exposició i Conservació d'Aliments EXCAL en Marcilla.