Però el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha tornat amb totes les seves mirades: en el primer moment, mitjançant una carta en la web del partit dimarts passat, va anunciar que estava disposat a seguir en el seu lloc, però després d'una dura i llarga adreça del dimecres va anunciar la seva retirada després de les eleccions al Parlament Europeu.

Segons es pot llegir en les cròniques dels mitjans de comunicació catalans, Aragones i la secretària general Marta Rovira han pressionat a Junqueras perquè, almenys ara, retrocedeixi un pas. I Junqueras ha retrocedit, però tot apunta al fet que ha agafat força i ha fet un nou salt endavant.

L'ERC ja ha anunciat que el pròxim 30 de novembre se celebrarà un congrés per a fixar l'estratègia per als pròxims anys i seleccionar la direcció que guiarà aquest nou camí. I de moment, Junqueras ha mostrat la seva voluntat de continuar dirigint el partit.

El camí, no obstant això, no serà fàcil perquè dins del partit hi ha sectors que consideren que tota l'actual direcció hauria d'abandonar. El pròxim 9 de juny se celebraran eleccions al Parlament Europeu i Junqueras no és candidat, però la majoria creu que tindrà un gran protagonisme en la campanya electoral i intentarà recollir suports en el partit. Pocs qüestionen que si aconsegueix suports, al novembre competeix per la direcció.

Mirall de conflictes interns 2008

Oriol Junqueras, president d'ERC des de 2011, ha tingut dos suports importants en el seu lideratge: ha guiat els passos d'ERC al costat de Marta Rovira, secretària general del partit durant tot el temps que ha durat el procés. Després de l'exili suís de Rovira i la presó de Junqueras, Pere Aragones va assumir el lideratge públic i institucional de l'ERC. Es diu que en els últims anys Aragó i Junqueras han compartit el lideratge del partit, però també s'han allunyat. Rovira manté el control intern del partit. Ara, tant Aragó com Rovira pressionen a Junqueras perquè faci un pas enrere.

L'ERC ha viscut en els últims quinze anys temps gloriosos, però és habitual que qualsevol partit que rebi aquest fracàs electoral es desplaci en el pendent de la crisi. En aquest cas, a més, baixava dels mals resultats de les anteriors eleccions municipals i generals espanyoles.

En aquest port, molts pensen en el complicat moment de finals de la dècada de 2000. En 2008, Josep Lluís Carod-Rovira dirigia el partit i en aquestes eleccions l'ERC va descendir de 652.000 a 296.000 vots. Com a conseqüència, Joan Puigcercos es va fer amb el bastó de comandament, però dos anys després en les eleccions autonòmiques l'ERC es va baixar de 21 a 10 escons i llavors va arribar Junqueras.

Durant aquests dies està escrivint molt sobre l'ERC i aquests dos articles ofereixen interessants pistes sobre el que està passant. Són dues mirades diferents al partit republicà: una escrita per Joan Serra, periodista de Nacio Digital que segueix de prop els detalls de l'ERC, i l'altra, de Lola García, adjunta a la directora de La Guerra.