El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha establert criteris per a la denegació de les euroordres: els dirigents independentistes catalans no podran negar l'euroordre espanyola amb arguments fins ara, però s'han obert noves vies.

Fins ara, Lluis Puig és l'únic exiliat sense immunitat, i el jutge espanyol Pablo Llarena va demanar a Bèlgica que l'espanyol. Aquest últim, no obstant això, va rebutjar l'euroordre al·legant que el Suprem no tenia competències en la qüestió, sinó que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per això, el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les va considerar que corria el risc d'un judici injust.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea no ha donat suport a l'argument belga. No obstant això, ha obert altres vies: d'una banda, abans de complir l'euroordre, Brussel·les podrà examinar si Espanya vulnera sistemàticament els drets a un judici just i, per un altre, podrà negar l'entrada a Espanya si demostra que existeix un assetjament contra un grup humà "objectivament identificable".

Bèlgica haurà d'analitzar i demostrar aquests factors. No podrà resoldre cap falta de competència del jutge Llarena, però sí que provant una "incompetència manifesta".

Ara com ara, Carles Puigdemonte, Toni Comin i Clara Ponsa compten amb la protecció de la immunitat pel seu caràcter europarlamentari. Però si això persisteix o perd immunitat, el Tribunal de Justícia està previst que es resolgui al març. En cas de pèrdua, el Suprem podria tornar a posar l'euroordre per a Espanya.

A pesar que Puig va aconseguir el suport de Bèlgica, ara el Suprem d'Espanya i Pablo Llarena poden tornar a demanar el seu espanyol.