El dimarts i dimecres el ministeri que dirigeix Fernando Grande-Marlaska ha reunit forces policials, entre elles l'Ertzaintza i la Policia Foral. Accepten "en alguns casos" la col·locació de polseres telemàtiques a agressors, encara que no sol·licitades per les víctimes, per a controlar l'allunyament de les dones. Aquests casos serien quan els fiscals valoren que la senyora està en un nivell de risc mitjà, alt o extrem. Berria ha recollit que el 43% de les dones assassinades l'any passat ja havien denunciat, però menys d'un terç d'elles van tenir alguna mesura de protecció.
En la reunió es dona per bona l'actualització de les fórmules per a valorar la perillositat dels agressors. La Fiscal de la Sala de Violència contra les Dones, Teresa Peramato, considera que amb els actuals sistemes de dades "no és suficient", i que les mesures aprovades recentment pel Ministeri de l'Interior tampoc garanteixen recursos suficients.
Protecció d'antecedents penals en el debat
Altre dels punts de debat ha estat donar a conèixer els antecedents dels agressors que poden servir per a la protecció de les dones. En el 40% dels assassinats de dones de l'any passat, l'home tenia antecedents penals. Al final no han canviat aquesta decisió, però han anunciat que continuaran debatent. El propi peramato fiscal no va veure amb bons ulls que els antecedents es donessin de forma generalitzada, al·legant que vulnera la llei de protecció de dades.
Per part seva, l'advocat de l'Associació Clara Campoamor, José Miguel Fernández López d'Uralde, en una entrevista oferta en Ràdio Euskadi, ha alineat la balança a l'altre costat: "Els antecedents penals són dades públiques, no personals. El dret a la vida de les dones està per davant", explica el dimecres.