“Moltes gràcies per interessar-se per la bellesa d'una història trista”, van arrencar la cita Lanartea, representant de l'Associació de Professionals del Basc, Garbiñe Ubeda, Amagoia Gurrutxaga i Mel A. Elustondo. Centenars de membres de l'associació –escriptors, músics, actors, bertsolaris, il·lustradors, periodistes, traductors, ballarins...– van participar dimecres passat en el Parlament Basc.

El sector més versàtil i especialitzat és el dels creadors, però diuen que el problema és “desborda”: “La societat no ens veu com a subjectes econòmics, té una imatge romàntica i alguna cosa bohemial de nosaltres. Pensant que vivim en els núvols, els aplaudiments i els premis ocasionals ens satisfan. No som treballadors als ulls de la majoria dels nostres oïdors, lectors i compradors. I l'Administració no ens dona l'atenció i el respecte que necessita la nostra activitat professional. Tenim drets, però el sistema no sap donar la mà”. En aquest reportatge i en aquest, sobre el llibre que han publicat aquest últim, es van donar a conèixer a ARGIA algunes d'aquestes i altres qüestions.

Subratllen que la cultura és “una qüestió més profunda que un mer plaer” davant els grups parlamentaris, i que mirant d'esquerra a dreta fan una activitat política basada en la “teoria utilitària” de la cultura: “Es rebutja al creador i s'imposa la Indústria, la Indústria Cultural”.

Variable lingüística

Què és el creador basc? El tema s'ha posat damunt de la taula: “Quan parlem de cultura basca hauríem d'aclarir de què estem parlant. A la cultura erdal se'n diu cada vegada més cultura basca, tant en castellà com en basc”. És a dir, el creador que viu a Euskal Herria, o en la CAB, per viure en ella, és creador basc? O ha de crear-ho en basc?

Lanartea demana que s'estableixi la variable de fer en basca com a “línia transversal” en totes les estadístiques, recollides de dades i estudis realitzats sobre el sector, perquè “el múscul, el nombre d'altaveus i el suport legal del sistema cultural del basc no són de la mateixa grandària que el castellà”. En opinió de Lanarte, no poden posar-se en el mateix nivell econòmic i social. “Però es posen, ocorre, perquè la diferència de papers i declaracions a praxis és un gran abisme. Iduri tractaria d'ocultar la cultura creada en basca, ignorant la situació de la diglòssia en l'ombra de la cultura hegemònica”.

En definitiva, han subratllat que "amb receptes pensades per a una llengua amb una comunitat de milions de parlants, no es pot curar el sistema cultural d'una comunitat reduïda a 809.000 escassos parlants".

Mirada a l'interior de la casa

Els macroprojectes culturals i les expressions culturals en basca no tenen cabuda, també ho han posat damunt de la taula. “Començar a parlar del Guggenheim Urdaibai i fer un homenatge continu a la internacionalització de la nostra cultura quan no disposem de circuits i espais fixos per a donar a conèixer les nostres obres culturals a casa”.

La política és una qüestió reiterada, per exemple, la presentació de plans culturals en els quals les empreses i institucions que es beneficien del treball dels artistes tinguin molt més peso que els artistes. També s'ha esmentat, assenyalat i criticat el Pla Estratègic Kultura 2028.

Les cinc exigències bàsiques de Lanarte, tal com han estat presentades en el Parlament:

1- Construir el concepte de cultura des de la creativitat i no des d'una perspectiva industrial de mercat i d'infraestructures i esdeveniments gegants.

2- Establir la variable lingüística com una línia transversal en tots els estudis realitzats sobre el sector.

3- Una política d'hisenda racional que respongui a la realitat dels artistes i que tingui criteris transparents, correctes i justos en la imposició de les pràctiques.

4- Establir una quota mínima de proposta cultural en basca en els circuits i mitjans de comunicació públics (posant l'accent principalment en EiTB).

5- Incrementar els pressupostos per a fomentar la cultura en basca.