Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat els nostres menors quan són víctimes d'una violència d'aquest tipus? Els abusos sexuals a nens no són un fenomen nou, però recentment ens hem adonat de la seva veritable dimensió gràcies a la presa de consciència, a les recerques i a les dinàmiques que inciten a donar testimoniatge.
Segons l'informe sobre delictes contra la llibertat sexual, en 2023 en l'Estat espanyol es van registrar 9.185 victimitzacions de menors d'edat. I en grau més alt si es comparen amb les persones majors (Ministeri d'Interior d'Espanya, 2023).
És important recordar que aquestes dades es refereixen únicament als casos denunciats. S'estima que només el 15% dels abusos sexuals infantils arriben per estigma social, per dificultats econòmiques, ja que en la majoria dels casos l'agressor és una persona pròxima a la família o simplement per la fatiga del procés judicial.
A més, aproximadament el 70% dels casos de violència sexual contra menors que entren en el sistema legal mai arriben a judici oral. Aquest ha estat el resultat dels casos de nenes de Getxo i de menors d'Ugao, entre altres.
És fonamental entendre que l'abús sexual infantil no sempre comporta contacte físic. Gravar a un nen nu o mostrar contingut sexual també és violència contra els nens i nenes. En el cas d'Ugao, el Jutjat número 6 de Bilbao va arxivar la causa en considerar que no hi havia proves suficients per a protegir un home que presumptament va gravar a nens de 11-12 anys en els vestuaris municipals.
El cas va ser arxivat en dues ocasions, la qual cosa va succeir, a pesar que es va comptar amb el testimoniatge d'11 persones i mesos abans un entrenador de futbol escolar va identificar al mateix home gravant plançons de jugadors locals. No obstant això, el jutjat va considerar que no hi havia proves suficients per a continuar amb el cas. Davant això, les famílies van expressar el seu malestar i van assegurar que tampoc es van registrar els domicilis ni els dispositius electrònics en els quals es trobava l'acusat. Paradoxalment, va ser una de les mares la que li va imputar el presumpte agressor, i en aquest cas sí que van arribar a la vista oral, encara que finalment la dona va ser absolta pels fets.
En el cas de les nenes de 4 anys del col·legi Europa de Getxo, les famílies assenyalen que el jutjat no va admetre proves substantives com les declaracions dels pediatres de l'Hospital de Creus que van atendre menors i d'alguns pares. De la mateixa manera, a un nen amb EAS no se li va realitzar la prova prèviament establerta ni es va permetre a la mare que li donés el mateix reconeixement, la qual cosa vulnera el seu dret fonamental a expressar-se a través d'altres persones. I encara que l'evidència contenia evidències, informes mèdics i diversos nens assenyalaven al mateix home, també en aquest cas el jutge va decidir arxivar el cas de moment.
Un altre exemple de l'actualitat es troba a la comarca de Lea-Artibai, on el servei psicològic d'infància de la Diputació Foral de Bizkaia va alertar de l'existència d'indicadors de possibles abusos a una nena de 5 anys. Després d'un judici ràpid en els jutjats de Guernica, els pares han decidit continuar amb les visites de la custòdia compartida a Euskadi.
Les famílies afectades coincideixen que el sistema judicial no està adaptat per a atendre els nens, i aquest diagnòstic coincideix amb diversos estudis. En particular , segons Save the Children (2023), els processos judicials són massa llargs i els menors han de declarar diverses vegades, en alguns casos tres o quatre abans del judici. Només en el 24,9% dels casos s'utilitza la prova preconstituida que permet gravar el testimoniatge per a evitar la revictimització.
A més, els professionals que participen no sempre estan sensibilitzats o capacitats per a tractar als menors en situació de vulnerabilitat. En lloc de protocols adequats i suport psicològic, troben llargs processos judicials, obstacles per a la credibilitat dels testimoniatges i una sensació d'indefensió que pot impedir futures denúncies. Això fa encara més greu la incidència que l'abús té en les víctimes (Estratègia basca de lluita contra la violència infantil i adolescent, 2022-2025).
Abans de res això, es considera urgent que es tinguin en compte en l'àmbit judicial normatives autonòmiques, nacionals i internacionals que estableixen els principis bàsics per a la protecció dels menors, com ara evitar la revictimització, reduir al màxim el diàleg, assegurar que es duguin a terme per professionals qualificats, gravar com a prova i assegurar que en el procés la víctima no té contacte directe amb l'acusat.
En definitiva, les persones encarregades de la protecció de menors no sempre aconsegueixen la protecció i suport que necessiten, deixant a les famílies en una situació d'incertesa i desesperació. Les veus dels nens i adolescents no sempre s'escolten i els seus testimoniatges moltes vegades no es tenen en compte...
La millora i adaptació de les nostres organitzacions a aquestes realitats és fonamental. La denúncia judicial, a més de complir la funció penal, permet identificar als agressors i prevenir nous casos. Però la protecció dels nens no acaba en l'àmbit judicial. Encara queda molt per fer en altres espais socials com la lluita contra la hipersexualización infantil en la indústria audiovisual, els mitjans de comunicació, la moda…
L'abús sexual infantil no és un problema aïllat, ni llunyà. I negar la seva existència només beneficia als agressors. És el moment d'actuar amb fermesa en la prevenció, protecció i justícia.
Oihane Artetxe, investigadora de la
UPV/EHU Jennifer Osorio, educadora social especialitzada en infància i adolescència