El delicte d'odi s'ha vingut utilitzant en els últims temps en l'Estat espanyol, entre altres casos, en el cas del manter assassinat en el barri madrileny de Llavapeus; en el cas dels joves d'Altsasu o en el cas dels professors de la Seu d’Urgell. A favor d'aquests últims es va pronunciar el Tribunal de Lleida dient que la Guàrdia Civil no és una organització "exclosa o amenaçada".
Liz Feket, responsable de l'AEI, diu estar sorpresa per aquests casos. L'organització, que analitza crims d'odi en el si de la Unió Europea, ha dit estar "terroritzada" per l'ús del concepte en l'Estat espanyol.
Thomas Rymer, portaveu d'ESLE, va negar que la professió d'una persona pugui ser causa de discriminació. El “delicte d'odi” recull la discriminació per raó d'arrelament, ètnia, idioma, religió, nacionalitat, orientació sexual o similars, però no el mer fet de ser policia.
Wolfran Bechtel, advocat d'Aiestados Units, ha assenyalat en declaracions a Público que “un agent policial, en principi, pot ser víctima d'un delicte d'odi, per exemple, si és insultat per motius racistes”, però afirma que el cas de l'Estat espanyol no és així.