Si el dret a la defensa ha estat sempre de moda, ara és el moment i hem d'agrair a Israel. Els palestins volen viure, a més en Palestina, com no defensar-se (sempre proporcionalment) d'un atac de grandària? Porten 75 anys. Però també els sionistes no han sabut ‘defensar’ davant el mínim gest de dignitat del que té als seus peus, l'habitual és que en el món hi hagi altes i baixes. Fixi's, als EUA, un dels amics més entranyables d'Israel, el departament del govern que més invasions i cops d'estat ha dut a terme en la història es diu Departament de Defensa. La necessitat de defensar a Black Lives Matter ("les vides dels negres importen"), que va sorgir en la calor de l'assassinat de George Floyd, va portar a la policia a crear a Blue Lives Matter ("les vides policials importen") per a continuar matant a gent negra per impunitat. Quantes agressions masclistes no han rebut les dones en nom del dret a la defensa dels homes davant les agressions del feminisme?

Per part nostra, l'ex president del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, Juan Luis Ibarra, ha realitzat recentment un exercici memorable del dret a la defensa. Ha sortit ferm en defensa dels jutjats i jutges davant els atacs dels quals han criticat últimament les resolucions contra els bascos: l'acció basca ha convocat una manifestació per al 4 de novembre, el Lehendakari i el Govern han criticat les resolucions, han relacionat aquests atacs amb la “cultura de la violència política”, impulsada per l'esquerra abertzale en els 90 amb la “estratègia de socialització del sofriment”. Defensa proporcional a Tori.

En la dècada de 1990, els jutges als quals es dirigia ETA, o els jutjats es despertaven de tant en tant amb les petjades dels còctels molotov, avui s'organitzen manifestacions –poc– i es fan manifestacions crítiques: la Vall ens ha ensenyat a fons que el que pot donar una mica diferent de primera vista és igual, si no igual. El jutge jubilat també ha assegurat que no hi ha vascoafobias entre els jutges, que podria haver agregat “com odiem el que ni tan sols coneixem?”. Què fer llavors? Les agressions de 1990 havien de ser condemnades de la mateixa manera que les actuals, per descomptat.

Encara sort que la Vall ha pres la tasca d'obrir els ulls als bascos, perquè li trobava a faltar fins a sentir les seves paraules defensives, jo, un akelarre -escrache, que és una de les llengües més difícils del món, i que a un funcionari no se li pot exigir que aprengui davant de la casa del jutge, plena de crits (és a dir, en basc). O alguna pintura amb el lema “euskarafoboak akusatuta” en les entrades dels tribunals. No amb la nostàlgia del passat, sinó amb l'esperança d'un futur pronunciat en basc: convençuts que la malaletxea i la transgressió són necessàries més que la seducció per a provocar transformacions –en l'àmbit del basc i en qualsevol d'elles–.

L'activació de l'arma del dret a la defensa per part de Goikoa no significa necessàriament que l'inferior estigui atacant (prenent-ho positivament en ‘atac’) o que estigui fort. Però si que hi ha vida i no accepta el lloc que li donen. El 4 de novembre, a Bilbao, tenim l'oportunitat de donar arguments contundents als euskaldunes perquè una vegada més activin el seu dret a la defensa.