És conegut el compromís dels autors amb el medi ambient, el seu nivell de coneixement, rigor i visió crítica, per la qual cosa ens ha semblat interessant resumir la seva valoració. Juntament amb la valoració s'ha realitzat una proposta de recuperació de les empreses públiques d'energia per a una transició justa de l'energia com una de les bases.

L'Agenda 2030 es va posar en marxa en 2015 amb l'objectiu d'acabar amb la pobresa mundial, protegir els ecosistemes i assegurar la felicitat de la humanitat. Es tractava, en definitiva, de revitalitzar i actualitzar el concepte de desenvolupament sostenible que ja estava totalment desgastat. Mancant sis anys per a l'any 2030, segons diversos analistes, tampoc s'ha complert el 15% dels 17 objectius principals per a l'agenda 2030, mentre que uns altres consideren que la situació és pitjor que en 2015.

La mineria, més extractivista que mai

Segons els autors de l'article, no s'ha aconseguit detenir la destrucció de la majoria dels ecosistemes que es pretenien protegir i de les comunitats que els habiten. Després de la crisi de 2008, la mineria va cobrar força i es va pensar que l'energia a realitzar podia ser un dels eixos de la transició justa, però no ha pogut ser: avui dia la mineria és encara més especulativa i destructiva.

En conseqüència, la pressió contra el medi ambient ha augmentat, com demostren molts autors i obres, com les realitzades per Willian Rees, de l'Institut Descendent del Carbó, o les de l'equip del Programa Mediambiental de l'ONU (IRP), que investiga recursos internacionals. Per tant, queda desmentit que amb programes com el Green Deal, que promouen el creixement verd a Europa, es pugui fer una transició ecològica.

Fins i tot s'ha vist clarament que la mineria és el gran protagonista de la mala trajectòria i que l'èxit de la tecnologia digital ha facilitat la destrucció de les comunitats i territoris locals. Critiquen fortament els objectius estractivistas de l'actual sistema neoliberal, i consideren que encara que s'encertés amb el model d'energies renovables que sustentaria la nostra societat termoindustrial actual, seria indiferent el rebuig, perquè no ajudaria a aconseguir els objectius de l'Agenda 2030. Un exemple d'aquest fracàs és el Projecte Smart 2020, impulsat per Angela Merkel i Nicolas Sarkozy per a aprofundir en Internet i la digitalització, per a “regenerar el capitalisme”.

Empresa pública d'energia

Els autors subratllen que el tema de la descentralització energètica està cobrant força en les organitzacions actuals, la qual cosa pot redundar en una gestió més eficaç. Assenyalen que l'energia també està contemplant la creació d'empreses públiques davant el fracàs que s'està produint, i proposen una generació a Espanya. En 2022 ho va fer Unes Formes en el Congrés espanyol, però va ser rebutjat. No obstant això, la idea continua sobre la taula i és possible que aquest tipus d'empreses sorgeixin en altres àmbits institucionals com a comunitats o municipis.

Aquesta empresa pública pot ser molt variada i pot ser una manera de començar a acabar amb els oligopolis energètics, però és veritat que també pot tenir dues concepcions. Per a alguns pot ser un rescat del fracàs que s'està produint en el món de les renovables, com l'eòlic. Per a diversos analistes, Ursula Von der Leyen està tramitant aquest rescat amb les ajudes que acaba de proposar per a donar suport a la indústria eòlica en una crida a la situació de la Unió Europea.

La gran quantitat de recursos geològics necessaris per a la transició energètica es troba a la Xina, però la seva obtenció tan barata com fins ara serà cada vegada més difícil, entre altres coses perquè els científics xinesos també s'han adonat del desastre mediambiental que aquesta explotació comporta. De moment, els nostres dispositius digitals i les infraestructures d'energies “netes” han convertit a la República Democràtica del Congo en un dels països més pobres i esclavistes del món. Molts volen canalitzar aquesta injustícia ambiental, però el món el rebutja perquè sembla que només vol el somni del creixement verd.

Aquesta empresa pública pot ser, per tant, el motor de la transformació del model energètic necessari per a captar els actius tòxics que s'estan acumulant en el món de l'energia, però també pot ser el motor d'aquesta veritable revolució verda tan necessària. Naturalment, en aquest segon cas, s'admetria que no és possible el model actual de creixement material i energètic, i es posarien en marxa polítiques controlades de reducció, descentralització i desacceleració. Cada vegada són més les recerques que estan prenent força en aquesta direcció, com el dictamen SC/048 del Comitè Econòmic i Social de la UE que ha analitzat nous models sostenibles.

Els autors tenen clar que el futur de les empreses públiques d'energia pot ser un èxit, però per a això veuen imprescindible que el concepte de sostenibilitat totalment distorsionat recuperi el seu veritable significat: preservar l'equilibri natural i les funcions bàsiques que sustenten el sistema soci-ecològic.

Per a aquest ampli resum s'ha utilitzat el següent article de Ctxt: L'energia com ben públic, clau per al desenvolupament sostenible.