Degut principalment a l'impuls de la Xina i l'Índia, la producció d'energia nuclear aviat recuperarà el rècord, segons ha anunciat l'Agència Internacional de l'Energia (IEA) en un informe. L'energia obtinguda dels nuclears serà el màxim històric per a 2025, superant la producció de 2021.

L'EIA espera que en 2026 els nuclears i les “renovables” superin per primera vegada el carbó en la producció d'energia. Aquest creixement es deu principalment als nous reactors construïts a la Xina, l'Índia i Corea del Sud, així com a la posada en marxa de reactors ja parats en l'Estat francès i el Japó.

Però aquest nou impuls nuclear no serà gratuït. Només cal analitzar les incidències anuals en les centrals nuclears.

Problemes continus dins de les centrals...

Recentment, l'Estat espanyol ha comunicat el nombre de “incidents” en els reactors en 2023, quaranta vegades més que l'any passat, dels quals una quarta part va afectar sistemes de seguretat. I ja en 2024 hi ha hagut un esglai o un altre, com l'emergència que va tenir lloc el 15 de gener en la central de Cofrents, a València, on per error el seu amo, Iberdrola, va haver de perdre el subministrament d'aigua i establir la parada tècnica del reactor.

També en les centrals de l'Estat francès els problemes són el pa de cada dia. Fa dues setmanes, en la central nuclear de Gravelines, gestionada per la companyia EDF, es va descobrir que el mesurador d'ebullició del canal de refrigeració del reactor 3 estava avariat i l'Autoritat de Seguretat Nacional (ASN) va donar el nivell 1 a l'incident.

El panorama descobert en la central normandía Penly el mes de març passat és encara més greu. La central estava parada, però durant l'exploració els tècnics van trobar una esquerda en un dels tubs del sistema frigorífic, que estava a punt de provocar una fugida radioactiva. Els reactors de l'Estat francès estan sofrint des de l'any 2021 nombrosos problemes de corrosió i la fissuració trobada en Penly obligarà a EDF a revisar encara més els protocols de control.

...i amenaça exterior: terratrèmols, guerres i tsunamis

En les centrals nuclears de tot el món tenen comptes similars, i en alguns casos el risc prové de fora que d'avaries internes.

Prova d'això és la situació que viuen a Ucraïna, la central de Zaporizhia, la major d'Europa, amb la guerra entre Rússia i Ucraïna. A Turquia, el terratrèmol de principis de l'any passat va posar de manifest la falta de seguretat de la central nuclear que s'està construint en Akkuyu: “Si els reactors anessin plens de combustible, llavors tindríem una catàstrofe enorme”, va escriure Pineda Demircan, coordinador de la plataforma contra les nuclears Nucleers.

Al Japó, quan encara no se sap com reparar els danys de la catàstrofe de Fukushima en 2011 –l'aigua contaminada de la central va començar a ser llançada a la mar a l'agost–, l'any nou de 2024 va provocar una nova alerta de terratrèmol i tsunami, aquesta vegada en la costa oest, en les prefectures d'Ishikawa, Niigata i Fukui.

En conseqüència, la situació de les seves centrals nuclears va causar una gran preocupació, entre elles la més gran del món, Kashiwazaki Kariwa. Aquesta central de set reactors estava parada des de 2011, però acabava d'obtenir la llicència de reobertura l'1 de gener quan va ocórrer el terratrèmol. La companyia Tepco va explicar que en els reactors 2 i 7 l'aigua de les piscines de combustible nuclear es va abocar a l'exterior per sacsejada, però sense sortir de les instal·lacions.

El lobby nuclear ha fet una subpelana perquè el Parlament Europeu doni l'etiqueta “verda” a l'energia atòmica, i l'AIE diu en el seu informe que en el futur les fonts “netes” cobriran tota la demanda elèctrica mundial. Però l'única cosa que és “clar” és que això tindrà la seva recompensa abans o després.