Un estudi realitzat per la UPV/EHU ha analitzat disset empreses energètiques europees i ha conclòs que dels 47 successos que per aquestes empreses han tingut un impacte negatiu sobre la biodiversitat, 22, és a dir, el 47%, no han estat designades en els seus informes de sostenibilitat. En aquesta anàlisi del grup de recerca sobre la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, l'activitat empresarial i l'Economia Circular, es conclou que les empreses utilitzen estratègies de "gestió de la impressió" i "blanqueig de la imatge". D'acord amb els investigadors, no existeix un compromís real de proporcionar informació transparent sobre les incidències negatives relacionades amb els impactes de les activitats empresarials sobre la biodiversitat. Així, a l'hora de dur a terme la recerca, han comparat la informació obtinguda de fonts no oficials –xarxes socials, webs de contrainformació, etc.– amb la reflectida en els informes de sostenibilitat de les empreses energètiques.

La doctoranda de la Facultat d'Economia i Empresa de la UPV/EHU Goizeder Blanco ha analitzat les tècniques utilitzades per les empreses per a informar sobre els successos que afecten la biodiversitat. En la notícia publicada per la UPV/EHU explica el següent: "Les directives europees obliguen les grans empreses a publicar documents relacionats amb el medi ambient i la biodiversitat, però no està totalment definida la informació que ha d'aparèixer en ells. Cadascun decideix sobre quins aspectes s'ha de parlar. Per tant, es comporten lliurement i suavitzen la seva imatge. Segons l'estudi, només el 23% dels fets han estat expressats amb precisió –en onze casos– i el 30% dels fets –en catorze ocasions– de manera parcial o mitjançant "estratègies de neutralització de la responsabilitat".

Sobre les comunitats indígenes, la major precisió

La recerca de la UPV/EHU conclou que la transparència varia en funció del tipus de fet esdevingut. Blanco ha afirmat que les comunitats indígenes han de comunicar-se inevitablement quan es veuen afectades, i ha argumentat que l'opaca en la qual estan involucrats els éssers humans és "més difícil": "Les persones, a diferència de la naturalesa, parlen, protesten i hi ha litigis entre elles. Aquestes han de ser necessàriament comunicades".

En l'estudi realitzat per la UPV/EHU s'ha comparat a través d'una taula el nombre d'incidents no informats, parcialment informats i informats amb exactitud:

En l'estudi es detalla que els episodis negatius relacionats amb els ocells "són fàcils de comptabilitzar" en la CAB. Per contra, han explicat que no ocorre el mateix quan es destrueixen o transformen els ecosistemes: "Si s'ha construït un parc eòlic en el camí migratori d'una espècie, no es comunica amb claredat. Els efectes són més profunds i difícils de mesurar, per la qual cosa tendeixen a ocultar-se".

"Desviar l'atenció"

Blanco ha afirmat que la tècnica que més s'utilitza per a "neutralitzar la responsabilitat" és la de "subratllar els aspectes positius". L'investigador ha citat el cas de la plantació d'oleaginoses per a cremar biocarburants, que es conrea en zones tropicals "destruint ecosistemes locals", i destaca en els seus informes de sostenibilitat la presència de nombrosos arbres en altres regions per a "suavitzar" els seus efectes adversos. La conclusió de la recerca és clara: "Això no soluciona la desforestació que l'empresa ha produït amb les palmeres, ja que les plantacions es realitzen molt lluny de la zona afectada". Conclouen que és més habitual que els sectors més contaminants ressaltin els aspectes positius per sobre dels negatius: "Les persones pressionen més, per la qual cosa estan disposades a gestionar els riscos que poden provocar els fets negatius en el seu nom", han assenyalat.

Quan no és clar quin ha estat la causa del succés que ha afectat la biodiversitat, la recerca mostra que les empreses energètiques solen subratllar la ignorància o "culpar a altres actors".