D'una banda, a mitjan gener la consellera Arantxa Tapia va anunciar que en la CAPV s'estaven tramitant les adjudicacions de 15 parcs eòlics, si bé encara no s'ha aprovat el PTS (PTS). No obstant això, no va dir que s'havien adjudicat a l'empresa Saitec diversos contractes relatius al disseny d'aquest PTES. En un d'ells, per exemple, se'ls va concedir 168.000 euros, en un segon contracte 141.570 euros i en un tercer 7.400 euros. És important destacar que Saitec, a través de la seva filial Itsas Wind, és el promotor d'un gran parc eòlic marí en Armintza. Per tant, a més de fer negoci a través del desplegament massiu d'energies renovables, ha estat part del disseny del Pla Territorial Sectorial de la CAPV. Un negoci rodó per a Saitec.

D'altra banda, és significatiu tot el treball que l'Ens Basc de l'Energia (EVE), liderat per consultors d'Iberdrola i Repsol, està realitzant per a interessos de mans privades. Exemple d'això són els projectes que està duent a terme l'operador Aixeindar amb la participació de l'EVE i Iberdrola, com el de Labraza i el d'Azaz. O projectes Vitòria solar I i II que s'estan impulsant entre l'EVE i Solaria. Cal destacar que Solaria és una empresa liderada pels fons de voltor Blackrock. És clar, doncs, quina és la idea de la transició energètica de la coalició PNB-PSEE: continuar explotant noves vies de negoci seguint la lògica fins ara.

En la mateixa línia es troba el govern de Nafarroa Garaia, com ho demostra Agrowind Navarra 2013 S.L. Fet de. L'empresa Agrowind va començar a presentar el projecte d'implantació d'eòlics als ajuntaments de Larraga, Berbinzana i Miranda d'Arga en 2012 i disposava de totes les llicències d'obra per a 2018. No obstant això, no va iniciar les obres d'infraestructura després de tres anys; en lloc de concedir l'autorització d'instal·lació d'eòlics caducada, el Govern de Navarra li va concedir una pròrroga d'altres cinc anys de forma totalment irregular. Per a entendre-ho és necessari saber quin era realment l'objectiu de la creació d'aquesta empresa. Quan van fundar l'empresa Agrowind tenia un capital social de només 4000 euros, la qual cosa demostra que la seva intenció no era construir eòlics des del principi, sinó vendre aquest projecte. En Azecea va aconseguir vendre l'empresa en 2022 amb el seu projecte al grup Saudi Alfanar per 202 milions d'euros. Durant el desenvolupament d'aquesta operació s'estan donant per bona els “Informes d'avaluació d'impacte ambiental del Departament d'Hàbitat del Govern de Navarra a 31 de desembre de 2013”, una autorització ambiental obsoleta. Un negoci global per a Agrowind en detriment del medi ambient.

Un altre exemple és el tub de gas que volen construir entre Lekunberri i Etxeberri. En el moment en què tots els polítics estan disposats a donar un desplegament massiu de les energies renovables i la qüestió ecològica està greument compromesa amb el transport de gas des de la línia muntanyenca d'Aralar, el traçat del gasoducte afectaria la Zona de Conservació Especial de la serra d'Aralar (ZEC en castellà) en una longitud de cinc km. El canal a obrir té una amplària de vuit metres i una profunditat de 0,8 m a 1,5 m, la qual cosa suposa talar 6000 arbres.

Per tant, és evident que la gestió de tots els partits polítics que han participat durant tots aquests anys en el Govern de Navarra, ha fet passos en la mateixa direcció. En la direcció que preval el benefici econòmic.

En qualsevol cas, cal mirar també amb rigor l'alternativa que EH Bildu planteja a aquest model de gestió, hem de ser clars davant aquest model de gestió amb EH Bildu que es presenta com a alternativa.

En primer lloc, és important recordar que la “Llei de Transició Energètica i Canvi Climàtic” de la CAPV acaba de ser aprovada amb el suport del PNB, PSEE i EH Bildu. Això posa de manifest la similitud dels tres partits polítics en la qüestió de la transició energètica. Aprofundint en aquesta direcció, a continuació analitzarem el model d'empresa que EH Bildu ha vingut defensant fins ara, concretament l'empresa Statkraft.

Statkraft i Equinor són empreses públiques noruegues d'energia. Totes dues empreses tenen una gran importància a nivell europeu. Equinor és el proveïdor del 20% del gas consumit a Europa i la major empresa mundial en l'explotació offshore d'hidrocarburs. Actualment treballa sota el nom de StatoilHydro. Statkraft, per part seva, és el major productor d'energies renovables d'Europa, que produeix la major part de la seva electricitat a través de les preses hidroelèctriques instal·lades en els fiords. A més, està oberta a vint països de tot el món.

Els que pretenen defensar a Statkraft insisteixen en la importància de ser una empresa pública. Però, com hem vist abans amb l'EVE, ser públic no vol dir que pretengui defensar els interessos dels ciutadans. Prova d'això són els fets ocorreguts en la comunitat Sami, el comun Litueche de Xile o Galícia.

En el nord de Noruega es va instal·lar un gegantesc parc eòlic de 152 eòlics, davant el qual la comunitat Sami va mostrar una clara oposició a través de mobilitzacions, accions, etc. En aquest llarg recorregut, es va posar en marxa també la via judicial i se'ls va donar la raó en l'última instància, però ara com ara el projecte està en marxa i està produint electricitat. Aquest exemple ens mostra clarament que aquest hipotètic codi ètic de Statkraft no és més que un vocabulari, perquè en el moment en què va veure qüestionats els seus interessos va prevaler el benefici econòmic enfront dels interessos dels seus habitants. L'Estat noruec segueix la mateixa línia. Perquè això va sortir en defensa del projecte, tement que el desistiment pogués obstaculitzar les futures inversions. Credit Suiss, per exemple, formava part d'aquest gegantesc parc, un inversor a conservar.

Els esdeveniments xilens segueixen un camí similar, a causa dels problemes de salut que el soroll dels gegantescos eòlics podia generar sobre els habitants de l'entorn, però Statkraft no estava d'acord i afirmava que “Quant a la construcció dels tres parcs (amb un avanç superior al 90% i, per tant, en fase de construcció final), l'empresa utilitzarà totes les eines energètiques disponibles per a dur a terme aquest projecte, molt important en la transició que ha marcat el país”.

A Galícia, l'any 2021, va haver-hi mobilitzacions massives davant el major projecte terrestre que Statkraft vol realitzar a nivell de l'Estat espanyol. La companyia té previst implantar 400 Mw entre tots els projectes proposats. La riquesa natural, arqueològica i el descontentament de la ciutadania de l'entorn, de moment, no han aconseguit abandonar el projecte, encara que recentment hem conegut que el Ministeri de Transició Energètica ha sol·licitat una parada provisional per a alguns d'aquests projectes.

D'altra banda, si atenem les dades:

- El 40% de les exportacions de l'Estat noruec es basen en la venda d'hidrocarburs, i afirmen que en els pròxims anys continuaran trobant en l'Àrtic gas i petroli encara no explorat

- Statkraft ha obtingut els majors beneficis de la seva història en l'exercici 2023: 2.300 milions d'euros

- Statkraft compra Enerfin (1.800 milions) i Solarcentury (130 milions)

És important esmentar l'empresa Statkraft, que EH Bildu vol vendre com a model d'empresa diferent, i més concretament el govern noruec, la seva relació directa amb Iberdrola. Entre els tres accionistes més significatius d'Iberdrola es troba el fons de pensions de l'Estat noruec “Norgest Bank Investment Management”, juntament amb “Qatar” i “Blackrock”. D'altra banda, Statkraft i Iberdrola col·laboren en un projecte que s'està duent a terme a Polònia.

A la vista de tot això, queda clar que el govern de Statkraft i Noruega, enfront dels interessos dels ciutadans locals i davant la crisi energètica en la qual vivim, estan prevalent el creixement econòmic. En conseqüència, la proposta d'EH Bildu per a la transició energètica no té res de l'alternatiu. És simplement una proposta de qui vol ser gestor en el mateix model econòmic.

Per a fer front al frau de l'expansió massiva de les energies renovables, fem una crida a unir-nos a la manifestació que celebrarem el 13 d'abril en Azpeitia. Anima't i participa!